El Girona va estar a segona divisió en els anys trenta, quaranta i cinquanta del segle passat i, després, va intentar pujar-hi des de la segona B almenys en tres ocasions, però no ho va aconseguir perquè l'hi van impedir el Vila-real el 1971, el Còrdova el 1973 i de nou el Vila-real el 1992. Al contrari, va conèixer el que és jugar a preferent primer i a primera catalana posteriorment. No va ser fins al 2008, després de superar el Barakaldo i el Ceuta, que va aconseguir el somniat ascens a la segona divisió espanyola. Fa que hi és vuit temporades, amb diversos ensurts pels quals va haver d'esperar a l'última jornada per salvar la categoria. També hi ha fet actuacions memorables. Amb Rubi a la banqueta va perdre la segona promoció contra l'Almeria i, la temporada passada i aquesta amb Machín dirigint l'equip. El tècnic de Sòria va salvar l'equip del descens fa dues temporades i l'any passat va estar a punt de pujar l'equip a primera divisió. Un gol en el darrer minut del darrer partit de la temporada contra el Lugo li va impedir l'ascens directe, que va ser per a l'Sporting. Al play-off, l'equip hi va arribar mentalment enfonsat i el 0-3 aconseguit a La Romareda en el partit d'anada va ser un miratge. L'autèntica realitat va ser que a la tornada l'1-4 va classificar els aragonesos per a la segona eliminatòria, que van perdre, i al Girona li va quedar la sensació que el futbol li havia deixat a deure alguna cosa.

Aquesta temporada, el Girona ha anat de menys a més. Hi ha, per primera vegada en molts anys, una estructura empresarial darrere la SAE que convida a la tranquil·litat econòmica, un president amb imatge com Delfí Geli i la sensació que les coses poden anar bé. És en aquestes circumstàncies que el somni de la primera divisió, el que es va esvair en el darrer minut de la lliga de l'any passat, s'ha fet més present que mai. Sense falses esperances, sabent que l'Osasuna, per història i per potencial, serà un equip molt complicat de superar. També ho era el Còrdova, però al camp va quedar clar per a tothom, excepte per als comentaristes del canal de pagament, la superioritat dels gironins. Van saber respondre als dos gols que els va marcar en l'anada l'equip andalús i tornar amb una derrota mínima. Montilivi havia de decidir i així ho va fer, tot i que els cordovesos es van avançar. El Girona va buscar la victòria i la va aconseguir i, tot i el risc que suposava rebre un segon gol, va poder golejar en els minuts finals i el 3-1 va ser inqüestionable.

Queden 180 minuts. El Girona, que ja va guanyar a El Sadar en la lliga, n'haurà ara de sortir viu. I Montilivi tornarà a decidir. Es viu un clima d'eufòria continguda a la ciutat dels quatre rius. Es creu en les possibilitats del Girona, tot i que es respecta un rival d'entitat com l'Osasuna.

Girona és la única demarcació catalana que no ha tingut mai cap equip a primera. El Figueres va estar a punt d'aconseguir-ho, però també va caure en la promoció. Ara Girona somia veure passar per Montilivi els millors equips de la lliga espanyola. I sap que té una gran oportunitat, avui i dissabte. Però també que vol fer les coses bé i que vol pujar a primera per quedar-s'hi. Per això lluitarà amb el convenciment que el somni de primera aviat deixarà de ser-ho per al Girona.