En l'episodi de carregar al Barça tot el que ara s'ha anomenat error en la planificació de la fiscalitat del fitxatge de Neymar en els exercicis 2011 i 2013, s'han intentat trobar paraules que aportessin decència al fet. I no s'han trobat. El Barça carrega amb tot, fins i tot amb la misèria d'arrossegar la pena d'esdevenir un club defraudador, i Rosell i Bartomeu queden alliberats.

El president Bartomeu es va intentar explicar i la veritat és que un cop acordat el que la seva junta li va permetre, se'n sortirà sense cap problema; ell ha deixat anar un missatge amb poca decència, els seus amics li han comprat i qui dia passa, any empeny. La falta de lideratge és tan flagrant com l'absència de decència. Les coses del Barça, per molt tòxiques que siguin, mentre la pilota vagi entrant, es dilueixen. Aquests fets, fa uns anys, haurien estat prou motiu per encetar una moció de censura, en què Rosell hauria mogut els seus fils, i els altres, entre els quals es trobaria Bartomeu, haurien sortit en els mitjans demanant caps i presentant el club defraudador com una condemna suficient per cremar la junta que ho hagués permès.

El Barça no passa un bon moment. Els dies passaran i tot es diluirà, però quedarà el record d'un episodi que no s'esborrarà, perquè resulta d'una gravetat sense precedents. Només cal fer l'exercici de canviar els actors amb els mateix final. S'entén, oi? Bo per al Barça, Tots som el Barça, Primer el Barça, Tot pel Barça, El millor per al Barça, i d'altres eslògans que hem d'enterrar per sempre més.

Bo per al Barça va ser l'eslògan de campanya amb què Bartomeu va aconseguir la majoria absoluta. Què hi ha, d'allò? Sí, un triplet que ho va tapar tot. I res més. Bones cares, un to força millor, tot s'ha de dir, però a l'hora de la veritat, el Barça rebent de valent per tots els costats. Manca de lideratge absolut.

I per arrodonir-ho tot, sembla que les argumentacions de Bartomeu no han estat suficients, ja que fa uns dies va haver d'aparèixer el segon de bord, Jordi Cardoner, per acabar de convèncer-nos que s'han begut l'enteniment. La veritat, i veient com funciona aquest Barça de Bartomeu, en aquella roda de premsa nocturna hauria d'haver acabat tot. Però el Barça té moltes agendes interessades amb un objectiu a mitjà termini, i així tenim Jordi Cardoner apareixent per televisió. No hi ha pitjor escenari al Barça que després que parli el president hagi de sortir el vicepresident primer a subratllar coses.

Sí, ja ens ha quedat prou clar tot. Tot està ventilat, venut. Malgrat que hi hagi un grup de socis enfadats, potser amb motius per com ha actuat la junta amb els interessos del club, la força d'aquests socis és quasi nul·la per reprovar el que hagi fet malament el directiu. Diu Bartomeu que en la propera assemblea se sotmetrà a una mena de qüestió de confiança, un fet que ni es preveu en els estatuts. Què farà? Una votació? I si la perd pel 50,1%? Sempre prenen el pèl a la gent.

El que passarà és que no passarà res, com sempre. El club sempre ha sabut comprar temps i amb els diners de l'entitat, encara ho ha fet millor. Abans que la junta se sotmeti a l'assemblea de compromissaris, si és que al final s'hi acaba sotmetent, la junta de Bartomeu explicarà amb pèls i senyals el milionari contracte de Nike, potser fins i tot haurà aconseguit un patrocinador per a la samarreta, haurà salvat el quasi adéu de Neymar que cada dia està ventilant la premsa afí i haurà concretat els fitxatges que haurà demanat Luis Enrique, encara que si no pot ser així, es tornarà a passejar el trident màgic com la clau de volta del que ha estat i ha de venir en el futur. I tot embolicat amb els quatre títols de la temporada passada. I tot el que fa una setmana bullia, i avui ja menys, en el mes de setembre o octubre, ja ni sabrem com va anar. Ja ni sabrem ni que el Barça és un pispa...