En l'epi­sodi de car­re­gar al Barça tot el que ara s'ha ano­me­nat error en la pla­ni­fi­cació de la fis­ca­li­tat del fit­xatge de Ney­mar en els exer­ci­cis 2011 i 2013, s'han inten­tat tro­bar parau­les que apor­tes­sin decència al fet. I no s'han tro­bat. El Barça car­rega amb tot, fins i tot amb la misèria d'arros­se­gar la pena d'esde­ve­nir un club defrau­da­dor, i Rosell i Bar­to­meu que­den alli­be­rats.

El pre­si­dent Bar­to­meu es va inten­tar expli­car i la veri­tat és que un cop acor­dat el que la seva junta li va per­me­tre, se'n sor­tirà sense cap pro­blema; ell ha dei­xat anar un mis­satge amb poca decència, els seus amics li han com­prat i qui dia passa, any empeny. La falta de lide­ratge és tan fla­grant com l'absència de decència. Les coses del Barça, per molt tòxiques que siguin, men­tre la pilota vagi entrant, es dilu­ei­xen. Aquests fets, fa uns anys, hau­rien estat prou motiu per ence­tar una moció de cen­sura, en què Rosell hau­ria mogut els seus fils, i els altres, entre els quals es tro­ba­ria Bar­to­meu, hau­rien sor­tit en els mit­jans dema­nant caps i pre­sen­tant el club defrau­da­dor com una con­demna sufi­ci­ent per cre­mar la junta que ho hagués permès.

El Barça no passa un bon moment. Els dies pas­sa­ran i tot es diluirà, però que­darà el record d'un epi­sodi que no s'esbor­rarà, perquè resulta d'una gra­ve­tat sense pre­ce­dents. Només cal fer l'exer­cici de can­viar els actors amb els mateix final. S'entén, oi? Bo per al Barça, Tots som el Barça, Pri­mer el Barça, Tot pel Barça, El millor per al Barça, i d'altres eslògans que hem d'enter­rar per sem­pre més.

Bo per al Barça va ser l'eslògan de cam­pa­nya amb què Bar­to­meu va acon­se­guir la majo­ria abso­luta. Què hi ha, d'allò? Sí, un tri­plet que ho va tapar tot. I res més. Bones cares, un to força millor, tot s'ha de dir, però a l'hora de la veri­tat, el Barça rebent de valent per tots els cos­tats. Manca de lide­ratge abso­lut.

I per arro­do­nir-ho tot, sem­bla que les argu­men­ta­ci­ons de Bar­to­meu no han estat sufi­ci­ents, ja que fa uns dies va haver d'aparèixer el segon de bord, Jordi Car­do­ner, per aca­bar de convèncer-nos que s'han begut l'ente­ni­ment. La veri­tat, i veient com fun­ci­ona aquest Barça de Bar­to­meu, en aque­lla roda de premsa noc­turna hau­ria d'haver aca­bat tot. Però el Barça té mol­tes agen­des interes­sa­des amb un objec­tiu a mitjà ter­mini, i així tenim Jordi Car­do­ner apa­rei­xent per tele­visió. No hi ha pit­jor esce­nari al Barça que després que parli el pre­si­dent hagi de sor­tir el vice­pre­si­dent pri­mer a subrat­llar coses.

Sí, ja ens ha que­dat prou clar tot. Tot està ven­ti­lat, venut. Mal­grat que hi hagi un grup de socis enfa­dats, pot­ser amb motius per com ha actuat la junta amb els interes­sos del club, la força d'aquests socis és quasi nul·la per repro­var el que hagi fet mala­ment el direc­tiu. Diu Bar­to­meu que en la pro­pera assem­blea se sot­metrà a una mena de qüestió de con­fiança, un fet que ni es pre­veu en els esta­tuts. Què farà? Una votació? I si la perd pel 50,1%? Sem­pre pre­nen el pèl a la gent.

El que pas­sarà és que no pas­sarà res, com sem­pre. El club sem­pre ha sabut com­prar temps i amb els diners de l'enti­tat, encara ho ha fet millor. Abans que la junta se sot­meti a l'assem­blea de com­pro­mis­sa­ris, si és que al final s'hi acaba sot­me­tent, la junta de Bar­to­meu expli­carà amb pèls i senyals el mili­o­nari con­tracte de Nike, pot­ser fins i tot haurà acon­se­guit un patro­ci­na­dor per a la samar­reta, haurà sal­vat el quasi adéu de Ney­mar que cada dia està ven­ti­lant la premsa afí i haurà con­cre­tat els fit­xat­ges que haurà dema­nat Luis Enri­que, encara que si no pot ser així, es tor­narà a pas­se­jar el tri­dent màgic com la clau de volta del que ha estat i ha de venir en el futur. I tot embo­li­cat amb els qua­tre títols de la tem­po­rada pas­sada. I tot el que fa una set­mana bullia, i avui ja menys, en el mes de setem­bre o octu­bre, ja ni sabrem com va anar. Ja ni sabrem ni que el Barça és un pispa...