Estic indignat. Indignat de veure com un esport com l'atletisme continua immers en una espiral d'autodestrucció de dimensions imprevisibles. Indignat perquè a l'habitació de l'hotel de Sabadell on residia l'entrenador Jama Aden han trobat xeringues carregades amb EPO, esteroides anabolitzants i altres materials de dopatge. Indignat perquè aquest entrenador portava un grup de fondistes d'elit liderats per l'etíop Genzebe Dibaba, a més d'atletes de Djibouti, el Sudan, Qatar o Algèria que no paraven de recollir medalles i esmicolar registres i ara no sé si són tots tramposos, si són víctimes o si són joguines trencades a les mans d'un mecenes sense escrúpols. Estic indignat perquè tots els esportistes russos i kenyans són sospitosos de dopatge i s'hauran de sotmetre's individualment a l'avaluació i el judici de les respectives federacions internacionals perquè aprovin o deneguin la seva participació a Rio. El COI els ha retirat la presumpció d'innocència i això també m'indigna. Una presumpció que també hauria de tenir el marxador italià Alex Schwazer, que ha tornat a donar positiu per testosterona després d'un càstig de gairebé quatre anys. Campió olímpic a Pequín i sancionat a Londres, torna a l'ull de l'huracà pocs dies abans de Rio. La reiteració també m'indigna tot i que ell nega que ho hagi fet. Sort que Irina Gordeeva m'ha alleugerit la indignació. El 2008 aquesta saltadora d'alçada russa va deixar el també saltador rus Ivan Ukhov. Per ofegar les penes, Ukhov va agafar una de les borratxeres mundialment més conegudes. Aquelles imatges on li costava mantenir l'equilibri, fent ziga-zagues durant el Gran Prix de Laussane i que van acabar amb Ukhov espaterrat al matalàs de salt. Es va refer de la ruptura sentimental i, fins i tot, va ser campió olímpic a Londres. Però hi ha hagut reconciliació anys després i aquesta setmana han anunciat que es casen. Un somriure enmig de tanta indignació. Sort que es casen.