Ja em perdonaran si agafo el títol de la darrera novel·la de Jordi Solé, Operació Judes, per referir-me a la situació de dues de les estructures d'estat que el país ja té en solfa, encara que sigui d'una manera tan precària i de qualificació il·lusòria. Si no hi ha cap dubte que la Generalitat n'és una, ara que s'ha sabut que el Futbol Club Barcelona la temporada passada va generar l'1,5% del PIB de la capital catalana, amb un impacte de 906 milions d'euros i 16.620 llocs de treball, i que si deixés d'existir li faria augmentar l'atur un 18% i, als seus hotels i derivats, restar gairebé un milió i mig de pernoctacions cada any... hi ha ningú que dubti que n'és una altra? I això sense tenir en compte el preu de la seva repercussió internacional; si no amb la força de la diplomàcia, sí amb l'ona expansiva de la repetició dels mitjans de difusió a l'engròs.

L'obra de Jordi Solé, l'ofici novel·lístic del qual els recomano com un combinat d'estiu amb begudes de primera –i perdonin–, planteja un contuberni mig de gàngsters i mig d'espies que no feia sinó posar més pals a les rodes al govern del país que l'estiu de 1938 encara maldava per subsistir sota les bombes dels avions feixistes que ja li anunciaven la derrota.

Les declaracions recents de dos dels membres acabats de dimitir del secretariat
nacional de la CUP reclamant-hi un debat profund intern entre els independentistes i els contraris per posar fi a les patacades
que perpetren al país, i les dels socis barcelonistes del Seguiment FCB exigint si fa no fa el mateix, amb la denúncia davant la
comissió de disciplina del club “de tots els socis que, des d'un inici, han propiciat, amb la seva actuació o negligència, la sanció al club pel cas Neymar”, enmig de les bombes politicojudicials urbi et orbi de les institucions espanyoles, fan pensar que el mal que patim, ingenus com som, ves que no sigui de Judes.