Només un cec o sord voluntari no veu el setge a què
està sotmès el Barça per les clavegueres de l'Estat
espanyol, com també hi estan el monestir de Montserrat, CDC, ERC, l'ANC, Òmnium Cultural i d'altres que no
sabem.

El ministre d'Interior s'uneix en un fet presumptament delictiu –actes de persecució ideològica amb finalitats partidistes– amb la persona nomenada per lluitar contra el frau. És el més gran dels fraus, un escàndol només a l'abast de ments totalitàries. Anant al món del futbol, hom entén el perquè de tantes i tantes lligues robades a favor de l'equip del règim.

Actes il·legals fets en una teòrica democràcia dins de la UE, què no havien de fer en 38 anys de dictadura sanguinària, espanyolista excloent? Només cal mirar la carrera del ministre, en funcions encara! Li van preparar una autopista des del dia que va començar a treballar als divuit anys a la Diputació de Barcelona, premiant la tasca repressora del seu pare, Eduardo Fernández, tinent coronel de cavalleria, contra els barraquistes, gent forçosament emigrada d'una Espanya de rics luxuriosos que vivien sobre les espatlles dels jornalers.

Un exaltat espanyol. Amb gent així s'entén que els seus predecessors obrissin les fronteres uns insòlits quatre dies per fitxar un jugador com Kopa, pretès pel Barça, que va acabar a mans del Madrid del franquista Bernabéu; el cas Di Stéfano, anys i panys del feixista Plaza, que va evitar lligues al Barça, diners foscos amb boles fredes i calentes en els sorteigs que arriben al present. Ara fins i tot a Europa corrompen dirigents de la UEFA, com ha reconegut Blatter.

El futbol català, el país, ha d'anar-se'n del que contamina i podreix el que és sa. Cal esport i ciutadania. Qui ho va dir el van assassinar els franquistes a la serra de Guadarrama. Res a esperar dels resultats electorals espanyols. Sense igualtat i llibertat tot és frau.