L'EDITORIAL
Itàlia, Islàndia i la Bèlgica d'Eden Hazard
un país amb poc més de 300.000 habitants,
és una gesta històrica
L'excessivament llarga i igualada Eurocopa va entrar per fi en la recta final amb la disputa dels vuitens de final, que van segellar l'època daurada de la selecció espanyola, campiona en les dues anteriors cites continentals i també en el mundial del 2010 i que necessitarà un canvi de cicle. Itàlia, rapidíssima, va ser molt superior en la primera part i va rematar la feina en la segona amb una defensa expeditiva i un contraatac final quan l'equip de Vicente del Bosque ja anava a la desesperada. Dels vuitens, el que ha cridat més l'atenció en el capítol individual ha estat la reivindicació del jugador del Chelsea Eden Hazard, que no havia fet una, gran temporada però que ha arribat a França amb la cinquena marxa posada. El seu estat físic li ha permès lluir les seves espectaculars dots tècniques. La seva actuació contra Hongria és per emmarcar i situa Bèlgica entre les seleccions que cal tenir en compte. En el pla col·lectiu, no hi ha dubte que la presència en els quarts de final d'Islàndia, un país amb poc més de 300.000 habitants, és una gesta històrica impensable. En la fase de classificació ja va deixar fora de l'Eurocopa Holanda i ara ha eliminat Anglaterra, que encadena un nou fracàs a pesar d'haver fet foc nou i haver il·lusionat en la primera fase. França no va acabar de convèncer, però va fer la feina, i la sempre sòbria Alemanya es va plantar en els quarts amb el pilot automàtic posat.