El tenen una mica més a prop i en un nou desafiament. Els odiadors oficials de Pep Guardiola treuen foc pels queixals perquè no el poden veure feliç, il·lusionat. No l'han deixat ni respirar i l'han estat acompanyant amb aquest sibil·lí odi, destil·lant contra ell una mala bava que més enllà de malaltissa, comença a ser divertida per aquells a qui agrada llegir columnes d'opinió i veure com dia rere dia se'ls deu estar fent més i més gran l'úlcera d'estómac. Els Guardiola's haters són, més que mai, la viva imatge d'aquells que si no diguessin que són del Barça no els llegirien ni a casa seva.

En contraposició, hi ha els entusiastes de Guardiola. Sí, en una part de la ciutat de Manchester els seguidors de futbol estan molt contents. Els ha tocat la grossa. Saben que els calés que aporta el patró des de fa anys no han estat suficients per fer un equip campió i amb continuïtat, respectat i que pugui sortir en la Champions a fer alguna cosa més que el ridícul.

Josep Guardiola, patrimoni dels culers, malauradament tornarà a abocar tot el seu mestratge fora del Barça, per brindar-lo a un equip que vol fer un salt de qualitat en la seva història, al qual fa pocs anys un milionari va decidir treure de l'orfenat a Manchester i donar una vida millor.

No sé com s'ho farà Guardiola per adoctrinar un equip que viu en una lliga en què els partits embogeixen per norma. Tampoc sabem com de dura pot arribar a ser la vida en una ciutat on el United tindrà dos individus que des de fa anys són dos distingits integrants del club d'odiadors del català, José Mourinho i Zlatan Ibrahimovic.

A més, apareixen els dubtes obvis respecte a l'obra magna que ha de fer Guardiola a l'hora de construir un nou equip, encertar amb les peces i les apostes pels joves per situar el City en els llocs capdavanters des de bon principi i per esvair qualsevol dubte en una lliga que la temporada passada va guanyar un secundari (Leicester) i en què els grans es van desplomar i van desaparèixer del mapa de la Champions (el Manchester United, el Liverpool i el Chelsea no la jugaran), mentre que el City haurà de disputar una prèvia per entrar en la fase de grups.

El desafiament és colossal per a Josep Guardiola, ja que aterra en la millor lliga del món, però farcida de calés i d'aspirants al títol, un escenari que ni de lluny s'acosta al torneig espanyol i a l'alemany, en què l'extècnic del Barça tenia clar qui era l'únic rival.

El repte també és feixuc si tenim en compte el paladar dels anglesos, com volen allà que es jugui a futbol. Una mostra que s'acosta a l'estil seu al Barça és l'Arsenal, el futbol del qual ha esdevingut una riota a Anglaterra per la falta de concreció en títols.

A l'est de Manchester, sembla que ho tenen clar amb l'arribada de Guardiola, ja que projecten en el futur l'èxtasi que els pot produir arribar a jugar com el Barça i aconseguir totes les copes que apareguin en l'horitzó.

També és, però, una mica desencisador per a molts culers que un actiu del Barça com Josep Guardiola no estigui abocant tot el seu potencial al club català. Al Barça sempre hi ha hagut la màxima d'esprémer el talent d'un actiu i deixar-lo marxar quan ha donat el màxim de si. En el cas de Guardiola, sempre he cregut que va ser un error gravíssim no crear-li les condicions immillorables perquè treballés a gust i així continués fins que no li brollessin idees del cap. No, després d'un any sabàtic per recobrar la confiança i l'ànim perduts en el darrer tram amb el mandat de Rosell, va decidir continuar la seva obra lluny de Barcelona, per a fatalitat de molts culers, i per a joia d'altres, que des de llavors l'han odiat com el pitjor dels seus enemics, confonent-ho tot, absolutament tot, fins i tot el que és una presentació en societat amb una roda de premsa, programada per aquest divendres.