‘Guardiola's haters'

El tenen una mica més a prop i en un nou des­a­fi­a­ment. Els odi­a­dors ofi­ci­als de Pep Guar­di­ola tre­uen foc pels quei­xals perquè no el poden veure feliç, il·lusi­o­nat. No l'han dei­xat ni res­pi­rar i l'han estat acom­pa­nyant amb aquest sibil·lí odi, des­til·lant con­tra ell una mala bava que més enllà de malal­tissa, comença a ser diver­tida per aquells a qui agrada lle­gir colum­nes d'opinió i veure com dia rere dia se'ls deu estar fent més i més gran l'úlcera d'estómac. Els Guar­di­ola's haters són, més que mai, la viva imatge d'aquells que si no digues­sin que són del Barça no els lle­gi­rien ni a casa seva.

En con­tra­po­sició, hi ha els entu­si­as­tes de Guar­di­ola. Sí, en una part de la ciu­tat de Manc­hes­ter els segui­dors de fut­bol estan molt con­tents. Els ha tocat la grossa. Saben que els calés que aporta el patró des de fa anys no han estat sufi­ci­ents per fer un equip campió i amb con­tinuïtat, res­pec­tat i que pugui sor­tir en la Cham­pi­ons a fer alguna cosa més que el ridícul.

Josep Guar­di­ola, patri­moni dels culers, malau­ra­da­ment tor­narà a abo­car tot el seu mes­tratge fora del Barça, per brin­dar-lo a un equip que vol fer un salt de qua­li­tat en la seva història, al qual fa pocs anys un mili­o­nari va deci­dir treure de l'orfe­nat a Manc­hes­ter i donar una vida millor.

No sé com s'ho farà Guar­di­ola per adoc­tri­nar un equip que viu en una lliga en què els par­tits embo­gei­xen per norma. Tam­poc sabem com de dura pot arri­bar a ser la vida en una ciu­tat on el Uni­ted tindrà dos indi­vi­dus que des de fa anys són dos dis­tin­gits inte­grants del club d'odi­a­dors del català, José Mou­rinho i Zla­tan Ibra­hi­mo­vic.

A més, apa­rei­xen els dub­tes obvis res­pecte a l'obra magna que ha de fer Guar­di­ola a l'hora de cons­truir un nou equip, encer­tar amb les peces i les apos­tes pels joves per situar el City en els llocs cap­da­van­ters des de bon prin­cipi i per esvair qual­se­vol dubte en una lliga que la tem­po­rada pas­sada va gua­nyar un secun­dari (Lei­ces­ter) i en què els grans es van des­plo­mar i van des­a­parèixer del mapa de la Cham­pi­ons (el Manc­hes­ter Uni­ted, el Liver­pool i el Chel­sea no la juga­ran), men­tre que el City haurà de dis­pu­tar una prèvia per entrar en la fase de grups.

El des­a­fi­a­ment és colos­sal per a Josep Guar­di­ola, ja que aterra en la millor lliga del món, però far­cida de calés i d'aspi­rants al títol, un esce­nari que ni de lluny s'acosta al tor­neig espa­nyol i a l'ale­many, en què l'extècnic del Barça tenia clar qui era l'únic rival.

El repte també és fei­xuc si tenim en compte el pala­dar dels angle­sos, com volen allà que es jugui a fut­bol. Una mos­tra que s'acosta a l'estil seu al Barça és l'Arse­nal, el fut­bol del qual ha esde­vin­gut una riota a Angla­terra per la falta de con­creció en títols.

A l'est de Manc­hes­ter, sem­bla que ho tenen clar amb l'arri­bada de Guar­di­ola, ja que pro­jec­ten en el futur l'èxtasi que els pot pro­duir arri­bar a jugar com el Barça i acon­se­guir totes les copes que apa­re­guin en l'horitzó.

També és, però, una mica des­en­ci­sa­dor per a molts culers que un actiu del Barça com Josep Guar­di­ola no esti­gui abo­cant tot el seu poten­cial al club català. Al Barça sem­pre hi ha hagut la màxima d'esprémer el talent d'un actiu i dei­xar-lo mar­xar quan ha donat el màxim de si. En el cas de Guar­di­ola, sem­pre he cre­gut que va ser un error gravíssim no crear-li les con­di­ci­ons immi­llo­ra­bles perquè tre­ballés a gust i així con­tinués fins que no li bro­lles­sin idees del cap. No, després d'un any sabàtic per reco­brar la con­fiança i l'ànim per­duts en el dar­rer tram amb el man­dat de Rosell, va deci­dir con­ti­nuar la seva obra lluny de Bar­ce­lona, per a fata­li­tat de molts culers, i per a joia d'altres, que des de lla­vors l'han odiat com el pit­jor dels seus ene­mics, con­fo­nent-ho tot, abso­lu­ta­ment tot, fins i tot el que és una pre­sen­tació en soci­e­tat amb una roda de premsa, pro­gra­mada per aquest diven­dres.