Salva Maldonado deixa la Penya. Tot i tenir encara un any més de contracte, ha decidit posar punt final a un cicle de cinc temporades. El més llarg que ha cobert mai un entrenador al club badaloní juntament amb la darrera etapa d'Aíto García Reneses.

Han estat uns anys en què el Joventut de Badalona no només no ha patit per mantenir-se fora de les dues últimes places de l'ACB, sinó que, a més, ha aconseguit completar algun curs de forma brillant, com ara el de fa dues temporades, assolint les semifinals de la copa i la classificació per al play-off pel títol.

I tot això coincidint amb una etapa molt difícil en l'aspecte institucional. Segurament la més delicada de tota la història de l'entitat. Primer amb un concurs de creditors pel mig i, de resultes d'aquest, amb una consegüent situació econòmica més que complicada.

No cal dir que tots aquests problemes han repercutit de forma directa en la part esportiva durant aquests anys. Amb una reducció de pressupost per crear la plantilla, any sí i any també. Amb la marxa constant de jugadors fets a la casa sense gairebé ni temps perquè els aficionats els puguin gaudir.

Havent de confeccionar tot un equip amb els diners que d'altres clubs fan servir per fitxar només un jugador. Sense poder jugar competició europea l'any que t'ho has guanyat per classificació i amb dificultats per estar al corrent de cobrament més d'una temporada.

Però, tot i aquests entrebancs, el Joventut de Salva Maldonado s'ha sabut anar reinventant cada temporada, fent de la necessitat una virtut i amb un estil de joc força identificable i que, en línies generals, ha aconseguit que els aficionats verd-i-negres s'ho hagin passat força bé.

Tots els cicles, però, tenen un principi i un final, i segurament aquest tenia ja una data de caducitat. Per esgotament, per falta de no saber quan es veurà la llum al final del túnel, per les poques perspectives a curt i a mitjà termini que la situació econòmica millori.

En definitiva, perquè sobreviure amb tots aquests obstacles durant cinc anys deu ser força dur, i més si no s'entreveuen canvis en un futur no gaire llunyà que puguin fer sortir la Penya d'aquest atzucac.