El futbol no és una ciència exacta. Les variables que determinen el rendiment d'un jugador en un club són nombroses. I més quan els jugadors arriben a lligues diferents d'aquelles en què s'han format i són de països també diferents. En la relació entre el Barça i els jugadors francesos hi ha hagut de tot. La tendència dels darrers temps ha millorat, arran de l'esclat d'Éric Abidal, que primer no va acabar d'agafar el fil i va acabar sent fonamental amb Pep Guardiola, i de l'extrem Ludovic Giuly, un jugador que sense fer soroll va donar molt bon rendiment. També està complint Jérémy Mathieu, lateral reconvertit a central contundent, que ha ofert solucions a Luis Enrique. Curiosament, la correlació entre toc de pilota i èxit en un club que té tant de gust pel futbol com el Barça no ha estat directament proporcional a la presència de jugadors francesos. L'exemple més cridaner és el del central Laurent Blanc, un referent de la França campiona del món a casa el 1998 i, que en canvi, no va triomfar a Barcelona (1996-1997) a pesar d'assegurar una gran sortida amb la seva tècnica. La lentitud en algunes accions el va condemnar. Un altre gran jugador, Lilian Thuram, va arribar molt gran. Això no els passarà al central Samuel Umtiti i al lateral esquerre Lucas Digne –tots dos de 22 anys– , que esperen passar el tall per reforçar la defensa i adquirir experiència ràpidament.