Ser el club més poliesportiu del planeta, paraules del nou entrenador de bàsquet, el grec Georgios Bartzokas, significa no fer de comparsa en cap de les disciplines professionals del club. En esport, hi ha etapes més brillants i d'altres de més regulars, però mai no pots fer la sensació que ets titella dels teus adversaris. Res a dir en futbol, des del Dream Team fins ara som referent mundial. Algun any, no hem estat a nivell, però la base de la Masia hi és, i sempre més hi ha de ser. Bona la crítica del periodistes i aficionats a estar a l'aguait de qualsevol desviació conceptual. La Masia, en això també, no es toca.

L'aposta seriosa pel futbol sala blaugrana ha dut uns anys esplendorosos; ara, s'ha de canviar el rumb tot agraint la feina ben feta de Marc Carmona. Alhora, una mica de paciència i temps per al nou projecte. El mateix es pot dir de l'hoquei sobre patins o bé handbol. Corregir el rumb des de dalt, de tant en tant és necessari.

En el futbol femení del Barça, res a dir. Ara, cal apostar per bones professionals d'un esport que, fins ara, no comença a tenir, que em perdonin, majoria d'edat. El problema és en el bàsquet: sempre serem segon plat davant l'NBA; el repte és si volem ser punters a Europa o no. Josep Lluís Núñez, al final del franquisme, va dir prou a l'hegemonia esportiva, administrativa i de títols de l'equip del règim.

Va fer equips forts de bàsquet que van triomfar en la lliga espanyola. Hem anat uns anys bé, algun força bé, però si volem ser forts a Europa hem de fer equips bons. Per fer de titelles, en tenim prou amb els tripijocs d'Hisenda i les martingales d'un Estat espanyol on Jorge Fernández és ministre d'Interior i massa espanyols li avalen les calúmnies i mentides. Ergo PP, PSOE i C's.