És evident que l'hoquei sobre patins català ja no domina el món. El tercer lloc de la selecció espanyola, formada íntegrament per catalans que haurien de tenir una selecció pròpia de ple dret, en l'europeu és el mínim a què pot aspirar i, per tant, no és un bon resultat en un esport en què hi ha una gran diferència entre Portugal, Itàlia i Espanya i la resta. L'altra potència és l'Argentina, la vigent campiona del món, que va derrotar els catalans en la final del mundial 2015. L'equip espanyol ha perdut les tres últimes grans competicions després d'haver conquerit set corones continentals seguides entre el 2000 i el 2012 i cinc mundials entre el 2005 i el 2013. Una fita grandiloqüent obtinguda gràcies a la força del planter que neix als pobles i petites ciutats de casa nostra i que continua generant jugadors. La crisi ha fet perdre pistonada als equips catalans i això té incidència en la fuga de talent sobretot cap a Portugal perquè, tret del Barça, els nostres clubs fan mans i mànigues per sobreviure. Però això no vol dir que no segueixin sortint jugadors de vàlua. L'èxode, de fet, certifica la seva qualitat. Tanmateix, i a pesar de les baixes per lesió de jugadors clau, cal assumir que el cicle triomfant s'ha acabat i cal accentuar la renovació que ja s'ha iniciat. Portugal té una nova fornada magnífica i s'ha endut l'europeu, una competició que no guanyava des del 1998. Una mostra més que els èxits s'han de saber valorar.