Els aficionats de l'Espanyol estan gaudint de la pretemporada i de l'estiu amb una il·lusió que feia molt de temps que no es veia. I és ben lògic. L'arribada de Chen Yansheng ha donat estabilitat econòmica al club i també un projecte esportiu molt més engrescador.

Com a exemple, només cal veure que la majoria dels reforços que fins ara ha incorporat l'equip de Quique Sánchez Flores són futbolistes contrastats, i que si fa tot just un any ens haguessin dit que sonaven com a futuribles per a l'Espanyol no ens ho hauríem ni cregut, bàsicament perquè eren fitxatges inassumibles.

L'inici de l'era Chen Yansheng pinta bé, però sense cap ànim d'aigualir-ho sí que crec que a tots els estaments que formen el club els caldria molta prudència i tocar de peus a terra. És evident que quan es ve d'un llarg camí en què el club ha anat malvivint econòmicament com ha pogut i els projectes esportius s'han hagut de fer amb molta imaginació, pocs diners i amb poques aspiracions esportives, quan de cop i volta tot això es gira com un mitjó, l'estat d'ànim canvia radicalment. Es passa en poc temps del desencís i la resignació a la il·lusió i l'optimisme. Tot plegat s'entén. Però també és veritat que no seria bo per a ningú confondre aquesta il·lusió amb un excés d'eufòria.

Tenir un bon projecte entre mans i fer les coses amb coherència a la llarga acaba donant el rendiment esperat, però també és veritat que tot això no vol presses. I parlar a la primera temporada d'acabar entre els vuit primers classificats a la lliga i fixar-te un termini de tres o quatre anys per anar a la Champions potser serà la millor manera de vendre el producte, però no sé si el missatge és el més adequat.

És cert que com més pressupost tens, més possibilitats hi ha de quedar amunt, però això no és mai matemàtic i cada temporada hi ha exemples de clubs que amb una bona plantilla no responen a les expectatives aixecades. L'Espanyol aquest any farà un pas endavant en molts sentits, però és bo recordar que altres competidors, i són uns quants, ara mateix estan encara algun graó per damunt.

No parlo de pessimisme sinó d'anar pas a pas i de no crear un excés d'eufòria abans de començar una temporada que, a banda d'il·lusionant, ha de suposar el començament del canvi per a l'Espanyol.