La setmana passada a l'Esport Club de TV3 van passar un quadre amb les nefastes notes que el diari As havia posat a l'aspirant a CR7, flamant aspirant a la Pilota d'Or, en els partits més importants de la temporada del Madrid, per demostrar que amb el curs del portuguès, malgrat el que puguin pensar els que només revisin la collita de títols, no n'hi ha per tirar coets. Però, com que en aquest món hi ha gent que busca imatges per farcir algun programa de zàping com qui busca Pokémons, algun afilat caçador de pífies va detectar que en la imatge escollida per il·lustrar el quadre, amb CR7 despullat de cintura en amunt, a l'home li havien esborrat els seus vigorèxics abdominals, imperdonable maldat, amb la feina que costa cultivar-los. L'afer va esdevenir viral, com passa sempre amb els grans escàndols destapats pel més incisiu paridisme d'instigació, i en el següent programa el presentador va admetre l'error, tot i que va negar la mala fe. Es tractava d'esborrar una marca publicitària que apareixia en la imatge original, va explicar, i es veu que de passada a CR li van volar la tauleta de xocolata i, el que és molt més greu i flagrant, el melic. Per acreditar la falta de mala idea, el presentador va tornar a donar pas al quadre, aquest cop il·lustrat amb un Cristiano amb els músculs en alta definició, una imatge que, de fet, ja havia aparegut també el mateix dia de la foto malèvolament manipulada a continuació d'aquesta, que només va ser en pantalla uns segons. L'afer, ja es veu, és d'un nivell anecdòtic indigne de tot comentari raonat. Si no fos, ai, que sota l'escuma hi ha un rerefons. Si no fos que amb TV3 i el Madrid sempre hi ha motius per aixecar la cella i empassar-se per un moment la denúncia. Passa que un recorda les hienes i les retransmissions de partits dels blancs en la Champions en què la teva passa per alt que bona part, potser la majoria de l'audiència que té enganxada a la pantalla, és allà per madridista. És clar que resulta comprensible ignorar que l'arxienemic del Barça té més aficionats catalans que qualsevol altre equip que no sigui el blaugrana, en un país on tants aspiren a l'homogeneïtzació contra la qual ja advertia La invasió dels lladres de cossos, aspiració tan sovint concretada en hashtags. Ara, aquest #totssomMessi que obvia que la majoria ni fem tres tocs seguits ni, pobres de nosaltres, podrem cisar en tota la vida una ínfima part del que va defraudar el crac. I perdó per l'excurs, que no toca ara i aquí parlar de Messi, ni tampoc, un altre dia serà, dels costos de TV3, inclosos els sous i els milions que gasta en productores tot i la plantilla quantitativament incomparable. Sinó de l'antimadridisme militant. D'aquest fervor fronterer amb el fanatisme, esportiu o de la varietat que sigui, que a alguns ens van ensenyar que no és compatible amb el periodisme. Ni, ja posats a dir, amb les funcions que hauria de tenir una tele pública. Tant de bo el problema fos la fotesa dels abdominals i el melic esborrats de Cristiano.