A l'estiu més, però sempre anant pel món la referència és Messi. Quan hom diu que un és català, ara molt sovint no cal dir el nom de Barcelona per a una millor identificació. L'interlocutor esmenta “Barcelona, Messi”. Ho sap la gent, les cases publicitàries i el jugador; també per a dolor seu el nacionalisme excloent espanyol. Cal renovar Messi, cal demostrar que el millor jugador de la història és un ésser més que estimat al club, al país i tothom, més enllà dels bojos que el qualifiquen de capo criminal, tot exculpant el capità de la selecció espanyola Casillas, o el violent exjugador del Madrid Xabi Alonso.

L'aficionat espanyol de futbol que no és un fanàtic vol veure Messi, com Ronaldo o qualsevol altre crac. Ara fins i tot els qui li han llançat insults i calúmnies temen per la seva marxa. El club l'ha de defensar per damunt de tot i no creure's les boneses dels tècnics d'Hisenda que ara no veuen “digna” la campanya de suport del club. Ho podien dir abans, no?, explicar que si un ha pagat la multa i ha reconegut l'errada no se'l pot acusar de forma tan barroera com ho féu el servidor de l'Estat, ergo, l'advocat de l'Estat. Ningú defensa, qui és honest, el frau fiscal. Però tothom sap que a la llotja del Bernabéu es fan miracles, amb Aznar abans i ara amb Rajoy i tota la seva trepa. Oferta de renovació ja!, la defensa més extrema del nostre jugador. No rebre classes dels qui amb els seus comptes i l'aplicació de torn del ministre d'Hisenda ens espolien any rere any. Aquests ens han de donar lliçons d'ètica? Messi no solament és un jugador únic, és un cas de noi que ha lliurat de sempre la vida al seu pare, des de l'inici de l'aventura a Barcelona i el procés de curar la seva malaltia de creixement, una i mil vegades. Com qualsevol hauria fet en una situació semblant. No cal haver estat malalt de petit ni haver conviscut amb nois o noies malaltes per entendre la confiança plena en qui tot ho fa per tu; és el més normal del món. Messi a totes, per damunt de multes ja pagades i acusacions de culpabilitat a qui ja ha complert. La campanya de suport que sigui un clam més de denúncia d'un estat ranci, rancuniós i temorós que sense el domini trampós del seu símbol, el de Florentino avui i ahir el del franquista Bernabéu, no sap competir per por a perdre en igualtat de condicions.