Poques setmanes abans de començar la lliga, la història del campionat està quasi escrita, per avorriment, un any més, del torneig espanyol: el Barça i el Madrid continuaran sent els equips més potents, en espera de si per tercer any consecutiu l'Atlético de Madrid és capaç de posar-hi els colzes i molestar.

No hi ha cap veu que s'hi posi en contra. Els mitjans més potents són extensions literàries dels dos gran equips. Creuen que el seu compte d'explotació està lligat als èxits del seu equip i als fracassos del seu rival (enemic). No han après a educar els lectors i aficionats en una altra cultura que no sigui la de l'enfrontament, fins a tal punt que cada cop se sent més gent que es vanagloria de fruir més amb la derrota aliena que amb l'èxit del seu equip. Els mitjans que fa anys que juguen a aquest pervers joc ho han tacat tot. Tots hi tenim una mica de culpa, però la nostra, principalment, ha estat no inculcar una cultura poliesportiva i de mirada àmplia quan parlem dels tornejos. Hem parlat dels equips. Aquí només funciona: o ets del Barça o del Madrid, i la resta no importa, no interessa... no volen que interessi.

Anem a veure què fan els millors. Fixem-nos en l'NBA. El torneig estatunidenc de bàsquet ha rebut un cabàs de milions de dòlars perquè ha entrat en acció el nou contracte de televisió. Bé, tots estem al cas de la desbandada de jugadors de l'ACB cap a Amèrica. Normal. Prop de 5.000 milions de dòlars, més del doble del que rep el conjunt de la LFP. Aquí, el repartiment fa que el Barça i Madrid se n'enduguin un 23%, per sort cinc punts menys que en el darrer contracte.

Aquí, els equips estan molt contents i en comptes de tancar la lliga fins que el repartiment sigui encara més just, donen les gràcies per uns calés que, en el millor dels casos, serviran per tapar forats de deutes amb Hisenda. Trist.

Allà, els calés estan molt més ben repartits, però la bogeria dels diners televisius ha fet que algun equip s'hagi passat de potencial. Sí, que té massa estrelles a l'equip. Al comissionat de l'NBA, Adam Silver, no li ha agradat gens que a Kevin Durant –que era agent lliure sense restriccions i podia anar a qualsevol equip– l'hagi fitxat Golden State Warriors, perquè veu venir que l'equip californià i els vigents guanyadors, els Cavaliers de Cleveland, podrien continuar jugant les properes finals.

Per a l'NBA la principal virtut de la seva competició és que hi hagi equilibri, i per això el seu màxim mandatari no s'està de criticar i advertir que es pot produir un desequilibri, amb el consegüent desinterès, ja que als Estats Units la competició és un producte compacte, i a la FOX, l'ESPN, l'NBC, l'ABC, la CBS i la CNN, entre d'altres, no estan tot el dia parlant dels Celtics o els Lakers. Interessa l'actualitat i l'interès esportiu. Per això, aquesta preocupació és del tot comprensible. L'NBA no està en contra que un equip hagi fet una bona tria en el draft i que en uns anys hagi compactat un gran equip que ho pugui guanyar tot, sinó que es pugui perdre l'equilibri amb els jugadors que poden ser fitxats. I si aquesta temporada han detectat un problema, no ho dubtem, l'any vinent hi haurà canvis.

Aquí... aquí el que interessa és que l'equip de l'amo del mitjà guanyi sempre, sense cap interès per a la formació d'aficionats amb esperit crític ni amb vocació d'interès general. I, un any més, tornarem a patir l'avorrida lliga espanyola del Madrid i el Barça.