Poques set­ma­nes abans de començar la lliga, la història del cam­pi­o­nat està quasi escrita, per avor­ri­ment, un any més, del tor­neig espa­nyol: el Barça i el Madrid con­ti­nu­a­ran sent els equips més potents, en espera de si per ter­cer any con­se­cu­tiu l'Atlético de Madrid és capaç de posar-hi els col­zes i moles­tar.

No hi ha cap veu que s'hi posi en con­tra. Els mit­jans més potents són exten­si­ons literàries dels dos gran equips. Cre­uen que el seu compte d'explo­tació està lli­gat als èxits del seu equip i als fra­cas­sos del seu rival (ene­mic). No han après a edu­car els lec­tors i afi­ci­o­nats en una altra cul­tura que no sigui la de l'enfron­ta­ment, fins a tal punt que cada cop se sent més gent que es vana­glo­ria de fruir més amb la der­rota ali­ena que amb l'èxit del seu equip. Els mit­jans que fa anys que juguen a aquest per­vers joc ho han tacat tot. Tots hi tenim una mica de culpa, però la nos­tra, prin­ci­pal­ment, ha estat no incul­car una cul­tura poli­es­por­tiva i de mirada àmplia quan par­lem dels tor­ne­jos. Hem par­lat dels equips. Aquí només fun­ci­ona: o ets del Barça o del Madrid, i la resta no importa, no interessa... no volen que interessi.

Anem a veure què fan els millors. Fixem-nos en l'NBA. El tor­neig esta­tu­ni­denc de bàsquet ha rebut un cabàs de mili­ons de dòlars perquè ha entrat en acció el nou con­tracte de tele­visió. Bé, tots estem al cas de la des­ban­dada de juga­dors de l'ACB cap a Amèrica. Nor­mal. Prop de 5.000 mili­ons de dòlars, més del doble del que rep el con­junt de la LFP. Aquí, el repar­ti­ment fa que el Barça i Madrid se n'endu­guin un 23%, per sort cinc punts menys que en el dar­rer con­tracte.

Aquí, els equips estan molt con­tents i en comp­tes de tan­car la lliga fins que el repar­ti­ment sigui encara més just, donen les gràcies per uns calés que, en el millor dels casos, ser­vi­ran per tapar forats de deu­tes amb Hisenda. Trist.

Allà, els calés estan molt més ben repar­tits, però la boge­ria dels diners tele­vi­sius ha fet que algun equip s'hagi pas­sat de poten­cial. Sí, que té massa estre­lles a l'equip. Al comis­si­o­nat de l'NBA, Adam Sil­ver, no li ha agra­dat gens que a Kevin Durant –que era agent lliure sense res­tric­ci­ons i podia anar a qual­se­vol equip– l'hagi fit­xat Gol­den State War­ri­ors, perquè veu venir que l'equip cali­fornià i els vigents gua­nya­dors, els Cava­li­ers de Cle­ve­land, podrien con­ti­nuar jugant les pro­pe­res finals.

Per a l'NBA la prin­ci­pal vir­tut de la seva com­pe­tició és que hi hagi equi­li­bri, i per això el seu màxim man­da­tari no s'està de cri­ti­car i adver­tir que es pot pro­duir un dese­qui­li­bri, amb el con­següent des­in­terès, ja que als Estats Units la com­pe­tició és un pro­ducte com­pacte, i a la FOX, l'ESPN, l'NBC, l'ABC, la CBS i la CNN, entre d'altres, no estan tot el dia par­lant dels Cel­tics o els Lakers. Interessa l'actu­a­li­tat i l'interès espor­tiu. Per això, aquesta pre­o­cu­pació és del tot com­pren­si­ble. L'NBA no està en con­tra que un equip hagi fet una bona tria en el draft i que en uns anys hagi com­pac­tat un gran equip que ho pugui gua­nyar tot, sinó que es pugui per­dre l'equi­li­bri amb els juga­dors que poden ser fit­xats. I si aquesta tem­po­rada han detec­tat un pro­blema, no ho dub­tem, l'any vinent hi haurà can­vis.

Aquí... aquí el que interessa és que l'equip de l'amo del mitjà gua­nyi sem­pre, sense cap interès per a la for­mació d'afi­ci­o­nats amb espe­rit crític ni amb vocació d'interès gene­ral. I, un any més, tor­na­rem a patir l'avor­rida lliga espa­nyola del Madrid i el Barça.