Cada dia estic més convençut que el Barça i tot el que representa i significa estan molt per sobre de totes les malifetes i/o bajanades vinguin d'on vingui. Només ens hem de fixar en els últims anys per entendre a què em refereixo. En aquest temps han passat moltes coses, i de tot tipus, i això no s'ha acabat encara, perquè estem en mig d'una tempesta digna de la Bíblia.

Com és possible que el Barça continuï sent tan gran i tan admirat arreu del món? Com pot ser que guanyem títols? Com pot ser que tinguem el millor jugador del món? Com pot ser que la samarreta del Barça sigui una de les més venudes arreu del món?... Doncs el mateix himne del Barça ho diu ben clar “Jugadors, seguidors, tots units fem força, són molts d'anys plens d'afanys, són molts gols que hem cridat. I s'ha demostrat, s'ha demostrat, que mai ningú no ens podrà tòrcer.” El Barça és diferent perquè es manté amb la filosofia de club des dels seus inicis. El Barça és dels pocs clubs professionals i d'elit que continuen sent dels socis, i aquí rau la seva força, perquè és una fortalesa que es basa en el sentiment i estima a uns colors, una manera de fer, una manera de pensar, un estil molt nostre. I mentre això continuï d'aquesta manera el Barça ho superarà tot.

Però, i això és realment preocupant i diria que fins i tot penós, una de les forces que impulsa, potser sense voler, aquesta tempesta que he esmentat abans és just dins del nostre club. Fixem-nos en els últims tres anys. Cas Neymar, que per cert ara resulta que només ens va costar 19 milions d'euros (és que no n'aprenem, i aquest és un dels grans problemes del Barça actual). El fitxatge del brasiler ha costat al Barça, a part de molts diners, mala imatge davant el món sencer. Ha donat munició a premsa, tertulians i enemics (sí, tenim enemics, malauradament, i molts més des de fa tres anys) i ha deixat el Barça molt malparat pel que fa a la imatge. No només això, el Barça ha estat declarat culpable per decisions que han pres persones que diuen que l'estimen. Té nassos la cosa.

Altres exemples: el ridícul constant que fem amb el tema del quart davanter, la renovació de Neymar –ens han ballat com han volgut–, la presa de pèl a Luis Enrique amb el tema Nolito, la mala gestió del cas Messi, el càstig de la FIFA, la interpretació dels números –que és quasi de ciència-ficció– i un llarg etcètera de temes que tenen en comú la mala gestió i que fan mal al Barça. És trist, però el gran problema que té avui el club és el tipus de gestió, per dir-ho amablement, i les decisions que es prenen i que vénen de l'actual junta directiva. A vegades penso que no deuen tenir gaire clar que el Barça és dels socis i no és una societat anònima en què mana i decideix l'amo, que és el que té la majoria controlada d'accions. De fet, algunes de les decisions que s'han pres semblen estar dirigides a convèncer el soci que potser un nou camí societari seria millor.

En tot cas, al meu parer, el pitjor que li passa el Barça actualment té molt a veure amb les accions i decisions que s'han pres en el propi club. Però recordeu, mai ningú ens podrà tòrcer, perquè entre els jugadors i els seguidors ho superem tot. Visca el Barça del soci!