Èxode
El nou contracte televisiu de l'NBA que ha entrat en vigor tot just aquest estiu ha trasbalsat no només el bàsquet professional als Estats Units, sinó també, de retruc, el d'Europa. Els equips nord-americans disposen des d'aquest any de molts més diners, sobretot pel que fa al capítol destinat als salaris dels jugadors, i això ha tingut un efecte immediat en les multimilionàries operacions per fitxar i renovar les seves estrelles, i les que no ho són tant, com també a l'hora de seduir els jugadors europeus amb més talent que fins ara encara no s'havien decidit a fer el salt a l'NBA o que simplement quan ho havien intentat no havia estat el millor moment per fer-ho.
Tot això ha provocat, i justament l'any que s'estrena el nou format de l'Eurolliga, que molts dels clubs amb més potencial del continent es vegin impotents aquests dies per retenir alguns dels seus millors jugadors davant les llamineres propostes que els arriben dels Estats Units. Són contractes molt més sucosos i, a la vegada, els donen la possibilitat d'anar a jugar a la millor competició de bàsquet del món.
És, per entendre'ns, com quan els millors jugadors sud-americans de futbol reben ofertes per venir a jugar a les millors lligues europees. Ni a l'Argentina ni al Brasil els poden retenir davant d'unes propostes econòmiques i competitives molt superiors en tots el aspectes, i això fa que els jugadors cada vegada marxin abans.
I el més fotut de tot és que els clubs europeus de bàsquet poca cosa hi poden fer a curt i mitjà termini per tallar aquesta hemorràgia. El problema no només és de diners, sinó estructural, i això, comptant que s'arribi a detectar com solucionar-ho, no s'aconsegueix en quatre dies. D'entrada, l'NBA és millor en la majoria de coses que la resta de competicions, i en segon lloc, el bàsquet d'aquí ha comès moltes errades els darrers anys, i ara se'n comencen a notar els efectes més severs.
És curiós, però, veure com ara els dirigents d'alguns dels clubs més potents d'Europa posen el crit al cel davant d'aquesta diàspora i es lamenten profundament per la marxa dels seus millors actius. Segurament, ara s'adonen que estan rebent la mateixa medecina que ells han administrat durant molts anys a molts altres clubs amb un potencial econòmic molt inferior.