Decoloració i salvació
Serà cosa de la falta de fons físic, però el cas és que arribem a Rio esgotats, deshidratats, decolorats i avorrits de planures estiuenques. No compensen la sequera, més aviat al contrari, ni el retorn a la trinxera paridística de Sara Carbonero, ni els titulars SEO que rebaixen a ties bones les atletes olímpiques, ni tan sols les primeres peripècies al United de Mourinho, tot i que mai no falla i ja s'ha carregat el seu exincondicional Cristiano i ha relegat Schwensteiger, per a escàndol més dels haters de Mou que no pas del sobrevalorat alemany. Arribem també, els culers, si més no, una mica remoguts per la mala maror amb Ter Stegen i perquè l'agulla del paller que és el quart davanter segueix sense aparèixer.
Arribem fosos als Jocs, sí, i per això un espera que els Jocs ens salvin durant la resta d'aquest erm estiuenc que no queda més remei que creuar. O, més aviat, que ens el salvin el Neymar olímpic i la bala ja de llarg recorregut que és Bolt, i també Phelps i la resta de nedadors, que ja se sap que no hi ha proves més relaxants per gaudir en ple atac de mol·lície canicular que les que se celebren a la piscina olímpica i et fan sentir l'olor de clor mentre t'amorries al sofà. Que ens el salvin els atletes, que l'organització, com totes les organitzacions, i com els directius i els capitosts de l'esport en mode espectacle institucionalitzat i televisiu, ja sabem que normalment donen sobretot disgustos. Que els atletes ens salvin l'estiu als esportistes de sofà, encara que, coses del desfasament meridià, sigui en horaris intempestius.
Un servidor hi confia perquè és en aquests exercicis de relaxació que pensa entregar-se les properes setmanes. Molt més que no pas als entrenaments amb públic del Barça, que es veu que ja han començat i que la tele pública ens serveix en obert, generosa com sempre quan es tracta d'apropar al poble esdeveniments d'interès general. Per cert, he sentit que hi ha una polèmica en forma de campanya que denuncia un tracte discriminatori envers l'Espanyol –no pas envers el Madrid, amb molts més aficionats catalans, no– i que reclama que també s'emetin els entrenaments dels blanc-i-blaus, com si no en tinguéssim prou amb els dels blaugrana i com si no s'hagués de discriminar, que vol dir distingir, entre Barça i Espanyol.
Serà cosa de les planures estiuenques i l'excés de sol al cap, que fan perdre la noció de la realitat i veure miratges, perquè ja són ganes de no entendre que els partits costellada aquests del Barça, si més no, tenen la funció terapèutica de donar notícia de l'estat de Messi, que és sempre qüestió d'estat. I els dos que van fins ara –em refio dels que els han vist– es veu que han acreditat que Messi l'únic que s'ha decolorat és el cabell, constatació que ens permet centrar-nos i entomar la mol·lície i les proves a la piscina olímpica amb la tranquil·litat d'esperit adequada. Que tinguin bones vacances.