Paul Pogba ja és oficialment nou jugador del Manchester United, que pagarà per ell 120 milions d'euros, una autèntica barbaritat per un futbolista de qualitat incontestable però que no justifica una inversió d'aquestes característiques, reservades sobretot, i sense arribar ni tan sols a aquestes quantitats, als millors i més decisius del món. El nom del migcampista francès ha anat en boca de tothom els dos últims estius, perquè han estat diversos els clubs que l'han pretès d'ençà que es va saber que la Juventus no descartava vendre'l. I Déu n'hi do el negoci que ha fet el club italià.

En aquest mercat estival, curiosament, el nom del Barça no ha aparegut per enlloc entre els pretendents de Pogba. I recalco el curiosament perquè el francès va ser un dels noms propis de la campanya electoral que es va viure al club blaugrana l'estiu passat. La utilització que se'n va fer ha deixat al descobert més d'una vergonya i ha tornat a demostrar que jugar amb els noms durant un procés per escollir president pot ser molt i molt útil. El paper més galdós en tot aquest assumpte, però, és per a Ariedo Braida, assessor internacional de la secretaria tècnica i renovat per cinc temporades més el juny passat. Els seus bons contactes a Itàlia i la seva excel·lent relació amb Beppe Marotta, director general de la Juve, en teoria, havien de situar el Barça en una posició avantatjosa en la lluita pel fitxatge de Pogba. Durant la campanya va viatjar fins a Itàlia juntament amb Albert Soler i, en van sortir amb una foto i el compromís que no traspassarien el jugador aquell estiu. Simplement van aconseguir que el nom de Pogba deixés de ser una arma electoral, perquè durant aquells dies Laporta i Benedito també feien gestions per portar el jugador. Un any després, però, res de res. I el que tots sospitàvem s'ha complert. Pogba jugarà a l'equip que ha posat més diners sobre la taula i possiblement a les butxaques de Mino Raiola, el seu representant. I el Barça, malgrat el fum que es va vendre l'estiu passat, no ha tingut possibilitats reals de fitxar-lo en cap moment veient les xifres que s'han mogut en el traspàs. De fet, ni tan sols ho ha intentat.

Aquest afer hauria d'obligar el club algun dia a explicar bé quin és el paper d'Ariedo Braida en l'estructura tècnica, perquè al marge d'aquesta negociació per Pogba no se sap si ha participat en cap fitxatge des que va arribar, el febrer del 2015. Ha fet algun seguiment o ha aconsellat els fitxatges d'Umtiti o de Digne, els dos únics jugadors de fora de la lliga que s'han incorporat des de la seva arribada? Ha aconseguit millores per al club a l'hora de col·locar jugadors amb els quals no es compta a l'estranger? No ho crec.

Es pot estar més o menys d'acord en què Rexach, Fusté i Migueli cobrin un sou com a assessors del club o de la presidència, però almenys tots tres han dedicat molts anys de la seva vida a defensar els colors del club, i cada directiva, agradi o no, té la potestat d'acompanyar-se dels seus o dels que creuen en el seu projecte. Però la presència de Braida i la seva renovació, per mi, segueix sent una gran incògnita.