Una vida en 3 centèsimes
són cada
quatre anys. Són cada dia
En els últims mesos, ha nedat una mitjana de 120 quilòmetres a la setmana. Dotze entrenaments de dilluns a dissabte amb doble sessió de dues hores i mitja d'aigua, tres sessions de força de dues hores, tres de crossfit d'una hora, tres de carrera de muntanya de 55 minuts, tres de càrdio de 45 minuts, tres de bicicleta estàtica de 45 minuts i dos de recuperació de bany fred. És la rutina immensa d'una badalonina que ha vist com la seva vida es concentrava en un instant minúscul: 3 centèsimes. Les 3 centèsimes que van donar a Mireia Belmonte l'or olímpic en la final dels 200 m papallona (2.04.85 per 2.04.88 de l'australiana Madeline Groves). En una final amb dues australianes, dues americanes, dues xineses i una japonesa, Belmonte va desafiar les grans potències mundials de la natació. Psicòleg, pla nutricional, quilòmetre vertical, boxa, peses. Control de tots els detalls i varietat per fer més suportable el treball, l'esforç i la disciplina que requereix ser un nedador top. Lluny de les estrelles precoces de la natació mundial (l'australià Kyle Chalmers, per exemple, ha guanyat l'or en els 100 lliures amb 18 anys i 46 dies), Belmonte ha tingut un procés fins a arribar a l'or olímpic. L'ha guanyat amb 25 anys, la segona més veterana de la final. I ella sempre ha donat valor al procés. Al seu primer entrenador (Jonathan Gómez Johnny, a la família que la portava a la piscina Sistrells de Badalona de petita, als companys d'entrenament i a Fred Vergnoux, la persona que li ha permès passar de ser una gran nedadora a ser la millor. Tota una vida concentrada en 3 centèsimes. És la brutalitat de l'esport professional. Hores i hores, dies i més dies, setmanes, mesos i anys de feina que s'acaben en 3 centèsimes de res. És la recompensa merescuda de Mireia Belmonte, una autèntica campiona. Algú que dóna tot el sentit al valor de l'esforç. I és que per a ella, els Jocs Olímpics no són cada quatre anys. Són cada dia.