S'ha de des­ta­car la feina dels tècnics del Barça; no tot ha de ser res­tar-los mèrits. No sola­ment els actu­als, sinó també els de fa uns quants anys. Des de Txiki, Ale­xanko i Zubi fins a Robert i els que avui tenen l'encert de tro­bar solu­ci­ons que, de moment, el plan­ter no aporta –crec que en poc temps serà un altre cop fructífer. Cal actuar, i així el cas més clar el tenim en el tema defen­siu.

En el tema de por­ters, bar­re­tada! A la manca de madu­resa de Valdés, que ni tan sols va dir adéu a l'afició que, mal­grat ser més rar que un gos blau, li demos­trava estima dia rere dia, hem d'incloure tot un esca­mot de por­ters que, en poc temps, dis­pu­ta­ran a Ter Ste­gen ser titu­lars. Des del filial fins als cedits a l'Eibar o el Saba­dell, hi ha pre­sent i futur.

En defensa, els fets em sem­blen més audaços. Bar­tra no encai­xava en el cri­teri màxim de Luis Enri­que; Ver­ma­a­len, cedit; Alves, bus­cant allar­gar anys a Itàlia; Adri­ano, a Tur­quia i sense relleus clars; el fit­xatge de joves amb pro­jecció, Umtiti i Digne, per­fecte. Igual el quart davan­ter, qui sigui, tot enfor­tint el crei­xe­ment de Sam­per i Munir sent cedits. En el llin­dar dels vint anys i tot un futur pro­me­te­dor.

Sem­pre havia pen­sat que en les pre­tem­po­ra­des dels equips cata­lans pro­fes­si­o­nals de fut­bol hi havia massa físic i pocs par­tits. Tant de bo sigui l'herència de Johan Cruyff. Ara, tots i cada un dels nos­tres clubs no paren de fer par­tits i més par­tits. Els mig ama­teurs amis­to­sos de la copa Cata­lu­nya, fet que ho agra­ei­xen no sola­ment la dinàmica del joc, sinó els afi­ci­o­nats, les tre­so­re­ries dels clubs i la TV del país.

Pel que fa el fut­bol, més enllà de la super­copa amb aquest Sevi­lla tan reno­vat, es nota, l'interès està en el Bra­sil de Ney­mar dels Jocs Olímpics. S'entén que es paguin certs preus. També és veri­tat que tot el que és verd, com la fruita, madura. Vint-i-pocs. El temps ho dirà.