L'atapeït calendari olímpic de tennis m'ha semblat mal planificat i innecessari. Simplement allargant un parell de dies més la competició s'hauria evitat que un mateix jugador o jugadora hagués de disputar tres partits en una mateixa jornada. Ara bé, estava clar de bon començament que això podia succeir si aquest mateix jugador o jugadora compatibilitzava el quadre individual, el de dobles i el de dobles mixtos i progressava. És habitual en el circuit ATP renunciar als dobles quan hi ha problemes físics i s'arriba a les eliminatòries finals del quadre individual, per assegurar el tret. La poca diferència horària dels partits en tornejos d'una setmana desemboca en renúncies. Els especialistes en dobles que formen tàndem amb jugadors que afronten totes dues modalitats en són conscients i saben el pa que s'hi dóna.

Ara bé, en el context dels Jocs Olímpics, renunciar al doble mixt per garantir un millor rendiment en individuals i en dobles masculins comporta un dany col·lateral –Garbiñe Muguruza–, que es va quedar sense poder participar. Tot plegat és la conseqüència d'un error de planificació. El calendari de Nadal ha estat ultraexigent, venia de perdre's una part important de la temporada per una lesió i havia de jugar tres partits en una mateixa jornada. Per això van optar per assegurar les medalles del quadre individual i la de dobles masculins i la jugada va sortir perfecta. D'acord. Però tot això ja ho sabien tant ell com la federació espanyola en el moment de fer la inscripció al doble mixt. El tema del mixt ha tingut un mal i evitable epíleg. Encara que sigui en la modalitat menys mediàtica, optar a una medalla olímpica sempre reconforta, i més en el cas de Muguruza, que es va acomiadar abans d'hora del quadre individual quan tenia números per pujar al calaix i també va haver de claudicar en els dobles amb Carla Suárez. Independentment de si s'allarga o no el calendari del tennis en les pròximes cites olímpiques, el quadre de dobles mixtos hauria d'estar format per aquells jugadors que disputen la modalitat habitualment a l'ATP. La mesura permetria obrir el ventall de participants i evitar la sobresaturació.

En l'or de dobles, Nadal, també s'ha de destacar, ha estat un colós, un company de viatge fantàstic i molt implicat per al barceloní Marc López. Tenen dos estils completament diferents en els dobles. Nadal assegura solidesa des del fons, caràcter i servei mentre que López és un geni obrint angles i fent globus estratosfèrics però necessita al costat un jugador potent. La feina que li fa en el circuit Feliciano López l'ha dut a terme a Rio Nadal amb una gran professionalitat i estirant el carro en una final complicada. Sense anar més lluny, López, campió enguany a Roland Garros amb Feliciano i més alliberat a Rio perquè no jugava individuals, hauria estat un bon company de viatge per a Garbiñe Muguruza en els dobles mixtos.