Messi, equip i companyia
Us imagineu passejant per la selva, amb tots els perills que per a una criatura
humana suposa l'experiència, però fent-ho amb la companyia protectora de King Kong? Salvant les distàncies, és la mateixa sensació de seguretat que em transmet
la presència omnipresent del 10 nostre senyor. Amb ell al camp, saps que, passi el que passi, tot acabarà bé. Ha començat un nou curs, però hi ha coses que no canvien. La més important, que l'equip continua amb fam de guanyar-ho tot i, sobretot, que Messi continua sent Messi. Tampoc ha canviat Suárez, que continua depredant xarxes rivals, ni l'àrbitre Undiano, que continua sent tan malo Mallenco com sempre.
Però també hi ha coses que, afortunadament, presenten una altra cara. Després d'uns quants anys suportant els despropòsits d'una direcció esportiva incapaç, en aquest inici es confirma la impressió que –aquesta vegada sí– hem fitxat, si més no, tres jugadors potencialment titulars. I es poden considerar tres fitxatges dels que en diem de “secretaria tècnica”, ja que no es tracta de figures mediàtiques o consagrades.
Umtiti, Digne i Gomes estan en fase d'adaptació i cal avaluar-los amb cautela, perquè la talla real d'un jugador es mesura en els partits grans. Però, d'entrada, tots tres han acreditat dues qualitats indispensables per jugar al Barça: són llestos, i ho demostren no complicant-se la vida en accions puntuals i, al mateix temps, han evidenciat caràcter per atrevir-se a fer coses útils, amb les quals posen en relleu les seves qualitats.
El tema del caràcter no és casualitat i hi té a veure el fet que, a pesar de la seva joventut (22 anys), tots tres presenten uns fulls de serveis interessants. Tots tres han estat titulars en equips que es poden considerar de primer nivell i ja han jugat en les seleccions absolutes dels seus països. És a dir, que han superat una etapa decisiva en la seva carrera professional, en la qual han forjat el caràcter indispensable per afrontar amb enteresa i confiança el repte de formar part d'una plantilla tan especial com la del Barça.
Paral·lelament, després de més de mig any esperant, per fi estem veient l'Arda de l'Atlético jugant al Barça. Amb un to físic molt millorat, el turc comença a ser el jugador de classe, descarat, que arrisca i que mira de marcar diferències. Atenció perquè, amb Turan agafant el vol de l'àliga, el nostre mig del camp esdevé un cos d'elit imbatible que, de retruc, ofereix a Luis Enrique diverses variants tàctiques.
Precisament, perquè Umtiti, Digne, Gomes i Turan es puguin acabar d'integrar en el complicat engranatge del nostre sistema i agafin confiança, és indispensable que Luis Enrique gestioni molt bé els minuts i els partits que ha de donar-los. Aquests jugadors s'han de sentir realment importants.
Deixant a banda els tres cracs del davant, que són indiscutibles (però que no han de jugar-ho tot; per això cal fitxar el quart davanter), la gran novetat del curs és que l'entrenador ja pot escollir per confeccionar l'onze titular. La temporada passada miraves la banqueta i –amb tots els respectes– t'agafaven ganes de plorar. Increïble! Ara, en canvi, és aconsellable –fins i tot obligatori– exhaurir els tres canvis cada partit i fer de les rotacions una rutina.
De moment, primer partit: el Betis es va endur sis gols i el seu millor jugador va ser el porter... La cosa té bona pinta.