En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, la Gran Bretanya només va guanyar una medalla d'or i va quedar 36a en el medaller. Vint anys més tard, la Gran Bretanya ha quedat segona del medaller dels Jocs de Rio només al darrere dels Estats Units amb 67 medalles, 27 d'or. És el primer cop en la història que un equip olímpic treu més medalles en els Jocs següents després de ser-ne l'organitzador (Londres 2012). Darrere la fórmula de l'èxit hi ha una relació directa amb la inversió econòmica. Des del 1997, la loteria nacional destina un 20% dels seus ingressos a l'esport. El sistema de beques reverteix directament en el salt qualitatiu que ha fet l'esport britànic en les dues últimes dècades. Més inversió, més medalles. En els últims quatre anys, el govern britànic ha destinat 274 milions de lliures a la preparació per a Rio. Però no és només una qüestió de diners. També han invertit en investigació. L'equip de boxa va fer un estudi de la qualitat del son. Es van canviar 37 llits individuals per llits dobles i individuals extragrans. A més de llençols, edredons i coixins fet amb teles transpirables i de ràpid assecat. De mitjana, els boxejadors dormien 24 minuts més cada nit. En un cicle olímpic, 29 o 30 dies de son addicional. Més descans o el que pot marcar la diferència entre guanyar un medalla o quedar eliminat en el primer combat. L'equip femení d'hoquei sobre herba (or a Rio) va participar en un programa batejat com a “pensament del dijous”. Durant un any, cada dijous havien de prendre decisions tàctiques enmig del cansament extrem de l'entrenament. El fisioterapeuta Phil Burt i el doctor Richard Freeman van estudiar les molèsties causades a les dones pel seient de les bicicletes en ciclisme en pista. Els van recomanar que ni es depilessin ni afaitessin el pèl púbic en els sis mesos previs a Rio. Cap es va queixar de molèsties provocades pel seient. Més enllà del talent i la inversió econòmica, la importància dels detalls marca diferències.