Rússia, l'esport i la política
Les autoritats russes estan disposades a anar a totes per mirar de netejar, dintre del que sigui possible, la imatge de l'esport del seu país, esquitxat pels escàndols de dopatge. A més de mil i un recursos i demandes, tampoc no falten les declaracions contra tothom. Dies enrere, el ministre d'Esports rus, Vitali Mutkó, va anunciar que demandarien per la via penal els autors de l'informe McLaren. Entre altres coses, va dir: “En els últims quatre anys tinc la impressió que la política i les institucions es fiquen en l'esport. Ho hem vist en el futbol amb l'escàndol que afecta la FIFA.” Només en els quatre últims anys, senyor Mutkó. I vostès, els polítics, a Rússia, no s'hi fiquen, pel mig, en l'esport?
De vegades només cal recordar quatre coses per deixar en evidència alguns personatges. I aquest és el cas de Mutkó i el que ha passat aquests últims anys en l'esport rus.
Viatgem en el temps fins al març del 2010. L'equip rus se'n va dels Jocs d'hivern de Vancouver amb 15 medalles, tres d'or, que l'han situat en l'onzè lloc del medaller. Quatre anys abans, havia estat quart amb 22 medalles, vuit d'or. L'endemà de la cloenda dels Jocs, el ministre d'Esports rus, que ja era Vitali Mutkó, va afirmar que aquests mals resultats no eren una humiliació nacional i que era millor obtenir el resultat de llavors que “conquerir medalles a qualsevol preu” i va destacar que no hi havia esportistes russos entre els trenta que el COI va suspendre abans dels Jocs. El mateix dia que Mutkó deia això, el llavors president de Rússia i ara primer ministre, Dmitri Medvédev, deia que els responsables del fracàs olímpic havien de dimitir. “I si no poden, els ajudarem.” Vladimir Putin, ara president de Rússia i llavors primer ministre, va demanar canvis “per capgirar la situació i crear totes les condicions per a la participació en els Jocs Olímpics de Sotxi, el 2014”. Dos dies després d'aquestes declaracions del president rus, el president del Comitè Olímpic Rus (COR), Leonid Tiagachov, va presentar la dimissió. Tiagachov era president del COR des de l'any 2001 i havia estat el ministre d'Esports de Rússia entre el 1995 i el 1999.
El maig del 2010, el COR va triar el substitut del seu president dimitit. L'escollit va ser Alexander Zhúkov, l'únic candidat, que va rebre 204 vots a favor, quatre en contra i quatre vots nuls. Zhúkov era viceprimer ministre rus i un dels principals col·laboradors de Vladimir Putin, càrrecs que va mantenir per coordinar els preparatius per als Jocs d'hivern de Sotxi, del 2014. Zhúkov encara és el president del COR i també és membre del COI des del 2013.
Com es pot observar, la política i les institucions s'han ficat en l'esport en aquests últims quatre anys, com diu Mutkó. Té raó. El problema és que no s'ha aturat a mirar el que ha passat a casa seva.