Salsa canària

A la sabo­rosa salsa canària se li diu mojo picón. Aquest nom, que tant enor­gu­lleix els habi­tants de les illes canàries, va més enllà de la pura gas­tro­no­mia. Els cana­ris sem­pre han tin­gut un tarannà extra­or­di­nari que com­bina la pausa d'un ritme assos­se­gat amb una filo­so­fia de vida amiga de la diversió. En el ter­reny fut­bolístic, lògica­ment, aquesta essència es manté intacta. Grans juga­dors han emer­git de Gran Canària, fruit d'un talent innat. Juan Car­los Valerón i David Silva en són un clar exem­ple. La Unión Depor­tiva Las Pal­mas és un equip simpàtic. Ante­po­sant sem­pre el joc vistós al resul­ta­disme, l'equip pío-pío té el res­pecte abso­lut del pano­rama fut­bolístic esta­tal. Els anys sei­xanta i setanta van ser espe­ci­al­ment prolífics per al club groc, ja que, durant divuit tem­po­ra­des inin­ter­rom­pu­des a pri­mera divisió, va asso­lir posi­ci­ons de capçalera en diver­ses tem­po­ra­des que li van per­me­tre dis­fru­tar de com­pe­tició euro­pea. A par­tir dels vui­tanta, la cosa va començar a tron­to­llar. Anys en perill de des­a­pa­rició real i un declivi que va tenir el seu punt cul­mi­nant amb un des­cens dramàtic a segona B. Ara l'equip és líder pro­vi­si­o­nal a pri­mera amb dues victòries en dos par­tits i una xifra gole­ja­dora esfereïdora: nou gols. Aquest inici tan efer­ves­cent no és pas fruit de la casu­a­li­tat. Qui­que Setién va arri­bar la tem­po­rada pas­sada a la ban­queta a mitja cam­pa­nya, assu­mint el timó d'un con­junt que nave­gava a la deriva. Setién va aga­far les reg­nes de la nau i la va diri­gir cap al destí del bon fut­bol en una segona volta de traca. Ara, en un pro­jecte des de l'inici, el pre­pa­ra­dor té dues obses­si­ons: soli­desa defen­siva i ale­gria en atac. Roque Mesa i Vicente Gómez es com­ple­men­ten a la per­fecció a la zona ampla. La zona de tres quarts de camp és una font ines­go­ta­ble de talent. Boa­teng, un ídol a l'illa, posa la qua­li­tat i la rauxa. El Zhar, elèctric, aporta una punta de velo­ci­tat endi­mo­ni­ada. Sobre tots els juga­dors en bri­lla un de la casa, Jonat­han Viera, un 10 que és pura fan­ta­sia en el dri­blatge i qua­li­tat en la pas­sada. A l'estadi de Gran Canària, com en la gas­tro­no­mia, el bon gust de la salsa canària sem­pre hi és pre­sent.