Aquest estiu el Barça ha fet una sèrie de fit­xat­ges pen­sant en la quan­ti­tat de par­tits que com­porta jugar tres com­pe­ti­ci­ons alhora i bus­cant recan­vis de qua­li­tat per donar des­cans als titu­lars i a les figu­res indis­cu­ti­bles. L'experiència de l'any pas­sat ha pro­vo­cat que el Barça hagi gas­tat 92 mili­ons fixos i 28 en vari­a­bles, sense comp­tar els 30 d'Alcácer. Clara­ment supe­rior a la quan­ti­tat que el club va dir que es podria gas­tar. Fins aquí, com sem­pre amb aquesta direc­tiva, hem pagat més del que paga­ria qual­se­vol altre i hem venut per sota del que ven­dria un altre. Però, aquesta vegada, hi ha un canvi clar d'estil o d'estratègia a l'hora de fit­xar. Les noves incor­po­ra­ci­ons tenen experiència des­ta­ca­ble i una mit­jana d'edat al vol­tant dels 22 anys. Lla­vors, en quina situ­ació deixa el fut­bol de base i els joves talents aquesta nova manera de fer? Aquest canvi d'estratègia, què sig­ni­fica? Com pot afec­tar el pre­sent i futur del Barça?

El Barça ha sigut i és gran, i mun­di­al­ment enve­jat, gràcies a juga­dors com Puyol, Guar­di­ola, Bus­quets, Xavi, Ini­esta, Pedro, Piqué i Messi. De fet, el plan­ter, l'escola i la for­mació en gene­ral forma part del nos­tre ADN i és un dels grans motius d'orgull del bar­ce­lo­nisme. Treure juga­dors com els abans esmen­tats ens ha por­tat a con­que­rir tots els títols pos­si­bles i a ser l'únic equip del món que ho ha fet en un sol any. I ho hem fet amb una base de juga­dors de la Masia i amb algu­nes incor­po­ra­ci­ons con­cre­tes que hi han aju­dat com és el cas de Hristo, Koe­man, Ronal­dinho... Si repas­seu les finals de lliga de cam­pi­ons gua­nya­des, veu­reu a què em refe­reixo.

Lla­vors, què està pas­sant? Pot­ser és que hem de recu­pe­rar ràpida­ment el ter­reny per­dut per la des­as­trosa pla­ni­fi­cació de l'any pas­sat en matèria de fit­xat­ges i que volem gua­nyar la lliga de cam­pi­ons tan aviat com sigui pos­si­ble i al preu que sigui perquè dóna pres­tigi i diners. Això, però, també era pos­si­ble fins ara amb una bona estratègia de for­mació, amb una aposta clara pel plan­ter i un cost clara­ment infe­rior.

Sin­ce­ra­ment, em temo que la junta actual vol un tipus de club mul­ti­na­ci­o­nal que fun­ci­oni mit­jançant el talo­nari, en què els sen­ti­ments i els valors es tenen en compte en funció del cost i la ren­di­bi­li­tat. Tinc molta por que ens esti­guem flo­ren­ti­nit­zant. De vega­des penso que tot això ha de for­mar part d'un pla que pot­ser ens por­tarà a una situ­ació més sem­blant a una empresa i menys a un club que real­ment sigui dels socis. És evi­dent la falta de con­nexió de la junta actual amb els valors que han fet gran aquest club, amb la for­mació de juga­dors i amb el plan­ter. De fet, em sem­bla que el plan­ter només ser­veix per fer-se la foto quan dóna bones notícies o gua­nya títols.

Estic con­tent de veure que el Barça està jugant molt bé i que les incor­po­ra­ci­ons sem­bla que fun­ci­o­nen, però em fa molta por que això sigui el prin­cipi de la fi del que ha sigut i sig­ni­fi­cat el plan­ter. El plan­ter ens fa grans, ens dife­ren­cia i ben por­tat és una gran font d'ingres­sos i de reducció de cos­tos de fit­xat­ges. Però, sobre­tot, és nos­tre i forma part del nos­tre ADN. Desitjo de tot cor que aquesta nova estratègia de fit­xat­ges sigui pun­tual i que tor­nem aviat a apos­tar per una bona estruc­tura del fut­bol de base que ens garan­teixi el pre­sent i el
futur.