Diari de redacció

Pujol va proposar el 92 que els atletes catalans portessin una petita senyera a l’uniforme, una idea que ara encara semblaria revolucionària.

Als catalans ens emociona sentir-lo inesperadament en les grans metròpolis mundials. M’ha passat a Barcelona.

Si fos epidemiòleg i japonès ja fa setmanes que estaria nedant cap a Austràlia. És l’única medalla que em voldria assegurar.

Hi ha gravacions meves opinant sobre l’actitud de joves i no tan joves que ens ha portat a aquesta situació. Millor que no surtin a la llum.

Ara només falta posar una gravadora en el proper sopar d’exjugadors del Madrid per quan parlin de Florentino ja ho tindríem tot.

El mon es divideix entre els que troben que és un escàndol regalar-lo i els que posaríem fins i tot algun euro de la butxaca per perdre’l de vista.

L’antiga junta del Barça pagava campanyes a les xarxes contra Messi i encara sort que no està gravat tot el devien dir d’ell en privat. Riuríem.

Molts forans del Barça no accepten rebaixar-se ni un cèntim. No diuen ni mu en català però que la pela és la pela ho tenen claríssim.

La seva reconeguda trajectòria pública no és res al costat de la força personal amb la qual el vam veure enfrontar-se al pitjor enemic de tots.