Futbol
Selecció catalana
La flama es manté ben viva
La selecció catalana ofereix un paper molt digne i iguala un 1-3 de Tunísia, però acaba caient en els penals (2-4)
Tot i que l'estadi no es va omplir del tot, la primera jornada de reivindicació nacional a Montilivi va ser prou reeixida
CATALUNYA 3 TUNÍSIA 3
CATALUNYA:Masip, Lirola, Sergi Gómez, Fontàs, Aaron, Xavi Hernández, Marc Roca, Sergi Roberto, Víctor Rodríguez, Gerard Moreno i Sergio García. (Èdgar Badia, Gerard Valentín, De la Bella, Víctor Álvarez, Samper, Pere Pons, Verdú, Álvaro Vázquez; Oriol Riera; Marc Crosas). TUNÍSIA:Aymen Mathlouthi, Syam, Boughatass, Haddadi Oussama, Chamseddine, Msakni, Lahmar Hamza, Sliti Naïm, Khenesi, Larry i Mathlouti Hamza. (Rami, Ferjani, Saad, Saber, Amine, Nagguez Hamdi). GOLS:0-1 (18') Msakni. 0-2 (29') Msakni. 1-2 (34') Gerard Moreno. 1-3 (66') Msakni. 2-3 (68') Sergio García. 3-3 (78') Verdú.PENALS:Ferjani, gol (0-1); Verdú falla (0-1); Chamseddine, gol (0-2): Víctor Álvarez falla (0-2); Saad, gol (0-3); Álvaro Vázquez, gol (1-3); Larry falla (1-3); Oriol Riera, gol (2-3); Saber, gol (2-4).ÀRBITRE:Álvarez Izquierdo.T.G.:Sergio García i Amine.PÚBLIC:8.311 espectadors a Montilivi, aproximadament un miler menys de la capacitat de l'estadi.No va alçar el trofeu, perquè no va estar tan inspirada en la tanda de penals, però la selecció catalana va oferir un molt bon paper i va ser capaç d'igualar un partit que feia molta pujada. El duel entre Catalunya i Tunísia va tenir ingredients propis d'un partit festiu i va completar una cita prou reeixida. Montilivi no es va omplir del tot, amb prop d'un miler de seients buits, però la jornada va ser bonica i engrescadora. Si s'ha de fer, es fa bé. I Girona, que rebia per primera vegada la selecció absoluta després de més de 80 anys, va voler respondre amb una bona festa, tot i que sense excedir-se en la rauxa, com és típic del seu caràcter. Sense poder participar en competicions oficials, la itinerància pel país pot ser una bona fórmula, si és que s'ha d'esperar gaire més a tenir estat propi.
La preparació hi era tota. La federació catalana no escatima recursos i l'organització era pròpia d'un esdeveniment majúscul. Pocs minuts abans del partit, encara amb un grapat de gent sense haver accedit a l'estadi, van fer una presentació espectacular dels jugadors catalans, que sortien un per un –començant per l'amfitrió, Pere Pons– entre focs d'artifici. Un dels més aplaudits va ser un altre gironí, Marc Crosas, probablement qui més bandera ha fet de l'independentisme. La primera gran ovació, però, se la va endur Xavi Hernández. Fins i tot els seleccionadors, Gerard López i Sergio González, van saltar a la gespa. Abans de començar, encara hi va haver espai per als trabucaires de Sant Julià de Ramis i, naturalment, un dels moments més esperats: la interpretació dels himnes. L'estadi no era ple, però l'ambient començava a fer goig. I com que hi havia de ser tothom, va aparèixer la Grossa de Cap d'Any, que va fer el servei d'honor.
Tunísia va trigar 20 segons a fer el primer xut a porteria, com si fos una declaració d'intencions que no venia a perdre el temps. I al cap de tres minuts, va tenir la primera ocasió clara, en una jugada molt llarga que va acabar amb rematada de Sliti Naïm des de l'àrea petita, rebutjada a córner per Jordi Masip. Els aficionats no van començar a animar-se fins que la selecció catalana va tenir la primera possessió llarga i va trepitjar l'àrea visitant, passats uns cinc minuts. Xavi Hernández, amb l'execució directa d'una falta lateral a prop de l'àrea que havia provocat Sergio García, va forçar la primera intervenció del porter tunisià. Els jugadors de Gerard López i Sergio González van començar a acaparar la pilota, amb Xavi Hernández, Marc Roca i Sergi Roberto (ahir més avançat i centrat que en la posició en què s'ha fet fort al Camp Nou) remenant-la al mig, i les ajudes de Sergio García, Gerard Moreno i Víctor Rodríguez oferint-se per combinar-la.
Arribades letals
Una bona arribada per la banda esquerra d'Aaron va precedir el minut 17:14. Però va ser Tunísia qui va celebrar la primera alegria. En un contraatac rapidíssim i precís, Khenisi Taha Yessine va penetrar a l'àrea i va fer una bona passada enrere a Youssef Msakni, que no va perdonar (18'). Amb el 0-1, i després d'una bona estona de fredor i silenci a la graderia, una onada va engrescar els aficionats, amb ganes de passar-ho bé i fer volar les estelades. Els nord-africans, sense necessitat de remenar gaire estona la pilota, duien verí en cada aparició al davant. I Msakni va fer el seu segon gol en aprofitar una passada a l'espai de Sliti Naïm i batre Masip per sota el cos (29'). Començava a amenaçar l'apagada dels catalans, però Gerard Moreno es va inventar una molt bona acció que es va convertir en l'1-2. El punta de l'Espanyol va rebre la pilota de Xavi, d'esquena i fora l'àrea, es va regirar bé i va etzibar un xut potent que va sorprendre Mathlouthi (34'). Poc després, Masip va aturar un xut de Yessine, que havia tornat a trobar forat entre la defensa catalana. Tot i que Catalunya va intentar evitar-ho en la recta final, els nord-africans van arribar al descans amb avantatge.
La segona meitat va començar amb un ensurt de Sergi Samper, que va estar a punt de marcar un gol quan volia cedir la pilota a Edgar Badia. Com era d'esperar, el seleccionador català va fer un munt de canvis al descans i només va mantenir Sergi Gómez, Xavi i Sergio García. Els nord-africans, que demà tenen un altre partit al País Basc, van fer menys canvis (tres i el porter) de cop. Álvaro Vázquez va tenir a prop l'empat, en quedar sol davant del porter rival, però el seu xut va sortir a fora (50'). També ho va provar Sergio García, amb un fort xut des de lluny que es va perdre per poc (54'). Xavi Hernández es va guanyar el reconeixement unànime de tot l'estadi en ser substituït per Oriol Riera (65'). Però va tornar a aparèixer Youssef Msakni, protagonista absolut, en marcar el seu tercer gol del vespre, un obús des de fora l'àrea que va entrar ajustat a l'escaire, sense que Edgar Badia hi pogués fer res. Poc després, el seleccionador va substituir l'autor del hat trick, que ha de ser un dels seus puntals a la copa d'Àfrica. L'1-3 tornava a ser un càstig sever per als catalans, que es resistien a abaixar els braços. Una cavalcada marca de la casa de Gerard Valentín per la dreta va ser l'origen del 2-3, transformat per Sergio García, que recuperava l'emoció encara amb molt partit per endavant (68').
La rauxa final
La insistència catalana va tenir premi amb una altra acció per la dreta, aquesta vegada amb centrada d'Álvaro Vázquez cap a l'àrea petita, des d'on Verdú va connectar el cop de cap (78'). Animats com mai, els locals no en tenien prou amb l'empat. Enmig del domini català, Tunísia només va tenir una altra arribada puntual a l'àrea d'Edgar Badia, però va ser molt clara. El porter del Reus va estar molt fi en treure una mà i evitar el gol en una falta que el rival va executar de manera indirecta i que va deixar un parell de jugadors sols a punt per al rebuig (89'). Amb l'empat, el trofeu es va decidir a la tanda de penals. I tot i que Èdgar Badia va fer una gran aturada, Rami va estar més fi i, amb dos penals aturats, va facilitar el triomf de la seva selecció (2-4).