La selecció ucraïnesa, amb un grup rejovenit en un canvi d’era i amb absències, no va poder competir per la victòria en el retorn de la selecció catalana femenina, que també tenia algunes baixes i poc potencial interior, però que va fer valer, i amb molta autoritat, valors com ara la pressió defensiva i l’encert en atac, sobretot en el tir exterior. Catalunya va guanyar amb molta contundència (89-52) i s’ho va passar bé davant 2.500 espectadors a Fontajau, que van dedicar gestos i crits de complicitat cap a la selecció, cap a la rival i cap a Laia Flores, la més emocionada.

La declaració d’intencions de Mireia Capdevila es va veure de seguida. Les catalanes hi van posar molta pressió per recuperar pilotes i fer transicions ràpides. Van arrencar amb un parcial de 7-0 que no va ser un miratge, sinó un avís del ruixat que cauria a les ucraïneses, que tenien en Maznitxenko –va començar amb 3/4 triples– l’única jugadora que resistia l’intercanvi. Amb una rotació més llarga –Laura Peña, acabada de fitxar per l’Spar Girona, no va jugar perquè es recupera d’una lesió– i molta activitat de totes les participants, Catalunya va manar amb solvència. Ievgen Murzin va demanar algun temps mort per frenar les ratxes més contundents, però va acabar rendint-se a la superioritat de les amfitriones, que van excel·lir a l’hora de robar pilotes i, conscients de les limitacions en el joc interior, van fer córrer la pilota i van tirar molt, i amb encert, des de fora (14 triples, 9 més que les ucraïneses).

El partit ja estava molt encarrilat en el descans (49-30), però en els dos períodes següents l’avantatge per a les locals encara va ser un pèl més ampli. La renda va estar a punt d’arribar als 40 punts (84-45) i el partit, que va deixar combinacions de molt nivell, va acabar amb Txell Alarcón i Ainhoa López com les més inspirades.