El retorn a Montjuïc
Catalunya jugarà dimarts per desena vegada en la història a l'Estadi Olímpic, després d'una dècada de monopoli del Camp Nou com a escenari dels partits de la selecció catalana
Després d'una dècada de monopoli del Camp Nou com a escenari dels partits de Catalunya, aquest any la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha decidit canviar d'aires i tornar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. De fet, dels 14 partits que ha jugat la selecció en els últims deu anys, aquesta vegada serà tot just la tercera que ho farà lluny del Camp Nou. Les altres dues van ser la visita a San Mamés del 2007 per jugar contra el País Basc (1-1) i el partit contra Costa Rica (2-0) del 2006, jugat a l'Olímpic de Terrassa, en un intent de la FCF, aleshores presidida per Jordi Roche, per descentralitzar de la capital catalana la cita amb la selecció. Un partit, per cert, en què només hi van assistir 8.155 espectadors –l'aforament del camp del Terrassa és d'11.500 persones–, l'entrada més baixa de l'última dècada en un partit de la selecció catalana, i amb diferència.
Feia onze anys que la selecció no trepitjava la gespa de Montjuïc. No ho feia des del Catalunya-Iugoslàvia del 23 de desembre del 1999 (1-0). En aquella ocasió, 48.000 espectadors no van fallar a la crida de la selecció. Una entrada, malauradament, que es preveu molt superior a la que hi haurà dimarts contra Hondures (19.00h). De fet, el canvi d'escenari està directament relacionat amb l'assistència que s'espera per al partit: «El fet de no poder portar aquest any una selecció de primer nivell mundial ens va obligar a buscar una alternativa al Camp Nou. Volíem un estadi amb menys aforament. Vam pensar en la possibilitat de jugar a Cornellà-el Prat, però ho vam descartar quan vam saber que s'hi estava preparant un homenatge a Dani Jarque el dia 29 –al final no es farà–. I llavors vam pensar que estaria bé recuperar l'Estadi Olímpic com a escenari», admet Josep Vicenç Madolell, responsable de l'àrea esportiva de la FCF. «Ara bé, amb això no vull dir que a partir d'ara s'hagi de jugar sempre allà. Estem oberts a qualsevol tipus de proposta i no descartem cap camp en el futur», afegeix.
El partit de dimarts serà el desè en la història que la selecció catalana de futbol jugarà a Montjuïc. Allà, Catalunya hi ha jugat contra altres seleccions que tampoc tenen oficialitat, com ara el País Basc (1930), Castella (1932) i Andalusia (1935), i, també, curiosament, contra dos equips de la Premier League, el Bolton Wanderers (1929) –va ser la primera vegada que Catalunya jugava a l'Estadi Olímpic de Montjuïc– i el Sunderland (1935). Una selecció d'estrangers (1993), Bulgària (1997), Nigèria (1998) i Iugoslàvia (1999) també hi han passat a la dècada dels noranta, això sí, amb l'estadi ja remodelat després dels Jocs Olímpics celebrats a Barcelona el 1992.
Les dues últimes cites de la selecció a Montjuïc –té un aforament de 54.000 persones– van aplegar una mitjana de 50.000 espectadors. El president de la FCF, Jordi Casals, és conscient que Hondures, com a rival, no engresca en excés, ni de bon tros, però confia en la resposta de la gent: «Un dels objectius és arribar a les 20.000 o 30.000 persones. Això ho consideraríem un èxit. Però estem tranquils, perquè amb 10.000 persones ja queda cobert el pressupost.» Casals, a més, confia que a banda de l'afició catalana, els hondurenys que viuen a Catalunya (al voltant d'uns 16.000) aprofitaran que els homes de Juan de Dios Castillo vénen a terres catalanes per anar al camp.