El rival, el menys important
Catalunya s'examina a Montjuïc contra Hondures
Johan Cruyff presentarà un equip farcit de bons jugadors
Piqué, per motius físics, cau de la llista a última hora
Fa onze anys, en l'últim precedent d'un partit de la selecció catalana a Montjuïc (1-0 contra Iugoslàvia), l'aleshores seleccionador Pitxi Alonso va apostar pel següent onze titular: Toni (Arnau, 46'), Cristóbal (Gabri, 46'), Aguado (Tomás, 65'), Quique Álvarez, Sergi, Celades (Xavi, 84'), Sergio González (Roger, 65'), Guardiola (Gerard, 46'), Jordi Cruyff (De Lucas, 72'), Òscar i Dani (Tamudo, 84'). De tots aquells protagonistes, l'actual migcampista del Llevant, Sergio González, serà l'únic que repetirà aquesta tarda (19.00 h) a la gespa de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, més d'una dècada després. Dels altres que tenien possibilitats de fer-ho, no repetiran ni Gabri ni Xavi –tots dos amb molèsties– ni tampoc Francesc Arnau –el seu club no li ha donat permís–. El porter del Màlaga és un dels futbolistes vetats pel seu club que es perdrà la cita d'avui contra Hondures, juntament amb Codina i Víctor Sánchez (Getafe), Jordi Alba i Bruno (València), Capdevila (Vila-real), Crusat (Almeria), Moisés (Olympiacòs), Fernando Navarro (Sevilla) i Fran Mérida (Atlético de Madrid). Ara bé, totes aquestes absències no taquen, ni de bon tros, una llista d'autèntic luxe, gairebé monopolitzada per jugadors del Barça (6 jugadors perquè Piqué, amb una pseudociàtica per contractura del piramidal dret, amb irradiació a la part posterior de la cuixa dreta, és baixa d'ultima hora) i l'Espanyol (7) i que, a més, disposa de tres campions del món (Valdés, Puyol i Busquets). I si al camp hi haurà noms de primer nivell, a la banqueta Johan Cruyff –dirigirà el seu segon partit amb la selecció catalana– serà qui acapararà tots els focus d'atenció, acompanyat per Óscar Garcia, curiosament l'autor del gol del triomf de Catalunya contra Iugoslàvia aquell 23 de desembre de l'any 1999.
Una llista plena de futbolistes catalans d'altíssim nivell dirigida per un mite a la banqueta i poder tornar a reivindicar el desig de veure algun dia Catalunya competint amb oficialitat són motius suficients per anar avui a l'estadi. El rival és el menys important. Hondures no engresca, però això no hauria de ser excusa per faltar a la cita. I és que per Catalunya el partit d'avui torna a ser una festa, un acte reivindicatiu. Per Hondures tampoc és cap broma. Els hondurenys, presents en l'últim mundial a Sud-àfrica, tot i que arriben sense la majoria de les seves estrelles, afronten la cita com un bon test per preparar la copa centreamericana Uncaf del 2011.