«Estem en un punt de no-retorn»
«Els amistosos de la selecció no tenen cabuda en el calendari i estan desvirtuats»
«Allà s'han pres l'oficialitat de les seleccions com una qüestió d'estat»
«Molts catalans desconeixen el fervor que suposa animar la teva pròpia selecció»
–Amb un Catalunya-Hondures anem cap endavant o cap enrere?
—«Em sap greu dir-ho, però un partit com aquest no serveix per a res. Els amistosos que vol jugar Catalunya ja no tenen cabuda en un calendari tan espremut i queden desvirtuats. Hem arribat a un punt de no-retorn, en què el partit és oficial o és inventat. Tampoc han funcionat les solucions. No avancem.»
—Però hi ha federacions reconegudes. Ho expliqueu en el documental.
—«És veritat que n'hi ha una vintena, però al final m'ha quedat la impressió, parlant amb tothom, que fins que Catalunya no sigui un estat sobirà en aquest terreny, l'esportiu, tampoc ens en sortirem.»
—Quan de temps vau necessitar per completar el documental?
—«Ens hi vam posar fa dos anys, gràcies a la productora Batabat. Jo mateix ja havia treballat en aquest tema a través de col·laboracions que havia fet en algun llibre, premsa i peces històriques sobre les seleccions.»
—Quin ha estat el paper de la plataforma pro seleccions?
—«No forma part de la producció, però des del primer moment ens va ajudar, sobretot en qüestions logístiques perquè a la seva seu és on vam fer la majoria de les entrevistes.»
—En aquest reportatge, Espanya fa de dolent...
—«El que expliquem en el documental són totes les traves que ha posat l'Estat espanyol a les iniciatives que s'han fet des de Catalunya per tenir seleccions pròpies, sobretot a partir del cas del patinatge.»
—El veurem en la televisió pública?
—«És un documental d'interès general. Fins i tot podria interessar qualsevol altre país perquè demostraria la força esportiva de Catalunya.»
—En les entrevistes hi ha algunes absències notables, sobretot de la part espanyola.
—«Lissavetzky, directament, es va negar a parlar. A última hora vam haver d'anul·lar un viatge a Madrid, on havíem de gravar els responsables d'esports del PP i el PSOE. Es van fer enrere. M'imagino quina era la raó, però no ens en van donar cap.»
—Hi ha alguna notícia sobre la possible data d'emissió?
—«Enmig de la campanya electoral era difícil que es veiés perquè és un programa que fa referència als esports, però també a la política. Era susceptible de provocar certa incomoditat en alguns grups polítics.»
—Però la reclamació de les seleccions és majoritària?
—«Que això està per sobre de tots els partits ho demostren les 500.000 firmes de suport que va presentar la plataforma el 1997.»
—L'actitud del govern espanyol ha estat sempre tan intolerant?
—«El problema és que Catalunya ha arribat molt més lluny del que ells es podrien haver imaginat i per això han reaccionat de manera agressiva i el conflicte s'ha fet més evident.»
—Això té alguna solució?
—«En els grans esports, com el futbol, es podria solucionar amb un pacte de cavallers. Però sembla que el camí més factible seria que Catalunya tingués el seu propi estat. Ens estalviaríem tot això.»
—És una denúncia, tot plegat?
—«No denunciem uns fets que ens semblin personalment incorrectes, sinó uns fets objectius i demostrables.»
—És evident que el govern espanyol no vol perdre el control sobre la representació internacional de tots els esportistes.
—«Podria semblar una paradoxa, però a Madrid s'han pres l'oficialitat de les seleccions catalanes d'una manera més transcendent que els mateixos catalans. És una qüestió d'estat i, per això mateix, com es veu en el documental, hi han esmerçat molt d'esforç i molts diners.»
—El punt d'inflexió va ser el patinatge. Si allò hagués acabat d'una altra manera...
—«Vam pecar d'il·lusos. A Miami es va donar per fet que la federació ja era oficialment reconeguda, però faltava la ratificació. Ens vam deixar emportar per l'eufòria.»
—Pel que diu l'antic president de la federació internacional, Oliveras de la Riva, el govern espanyol el va pressionar fins a límits insostenibles.
—«Ell ha estat valent i malgrat que no ho explica tot d'aquella reunió a Madrid queda clar que va rebre pressions professionals, personals i econòmiques.»
—Què hi pot fer el nou govern amb tot això?
—«Bàsicament, donar un coixí legal perquè les federacions que ho vulguin puguin ser recone
gudes sense entrebancs.»
—ERC ha estat fins ara en el Departament d'Esports. Van acabar llançant la tovallola en aquesta lluita?
—«Hi ha molts polítics que s'omplen la boca amb les seleccions i després no fan passes decisives perquè siguin una realitat, es quedem amb gestos simbòlics. Repeteixo, necessitem un marc jurídic més fort i que els partits s'ho creguin.»
—Els seguidors de la roja veurien bé que Catalunya jugués un mundial?
—«Molts ciutadans desconeixen el fervor patriòtic que suposa animar la teva pròpia selecció. Fins i tot els que celebraven l'èxit de la selecció espanyola en el mundial podrien sentir el mateix per Catalunya. Simplement no han tingut l'oportunitat d'experimentar-ho.»
entRevista a JORDI FINESTRES.