La de bicitrial es va convertir en la dinovena federació catalana reconeguda internacionalment l'agost de 2009 en el congrés de Pink Tang (Xina) i l'èxit es va plasmar assumint l'organització del mundial de l'especialitat disputat a Vilanova de Prades (Conca de Barberà) el 2010. La festa va ser completa perquè la selecció va obtenir el seu primer títol i Dani Comas va ser proclamat vencedor en la categoria més representativa, sumant el setè títol mundial dels vuit que atresora. Catalunya té el ple dret de participar en les competicions que organitza la BIU (Bike-trial International Union). La resta les du a terme la Unió Ciclista Internacional (UCI), l'organisme que regeix la resta del ciclisme mundial. La dualitat entre les dues direccions va generar polèmica, atiada per la federació espanyola, a partir de la irrupció internacional de Catalunya impulsada per l'Associació Catalana de Bicitrial. L'altre mundial organitzat per l'UCI al Canadà va desfermar la polèmica i va deixar clar, una vegada més, que als espanyols no els havia fet cap gràcia que Comas s'enlairés al capdamunt del campionat organitzat per la BIU defensant els colors de la senyera. Per tot això, no el van convocar, i llestos. Van adduir motius esportius, insuficients perquè Comas és el millor del planeta, i també van argumentar que no tenia la llicència en vigor, un fet impossible perquè acabava de ser campió del món. Com sempre en els esports minoritaris, l'enrenou va aixecar força més atenció que no pas els èxits esportius, però almenys va servir per desemmascarar la federació espanyola i per recordar que Comas és una figura d'aquest esport com ho havia estat el ja veterà Ot Pi, que ha estat campió del món dotze vegades, vuit cops campió de la copa del món i quatre vegades campió d'Europa.

La selecció catalana femenina de Vilanova de Prades la van formar les germanes Mireia Abant (campiona) i Gemma Abant,. També hi van ser Carla Caballé i Lúa Vizcaino. En la categoria sènior hi van prendre part Ferran Granollers, Dani Gómez, Rafa Tibau (un altre dels grans d'aquest esport en l'actualitat), David Morillo, Joan Busquet, Josep Vilalta, Joan Ginestà, Daniel Tapioles, Carlos López i Marc Salvatella

El bicitrial es practica amb una bicicleta especialment dissenyada per a aquesta modalitat esportiva. És un esport individual en què cada pilot ha de fer un recorregut, normalment en entorn natural, en el qual hi ha marcades una sèrie de zones amb obstacles. Aquests obstacles s'han de superar intentant no posar cap peu a terra. La llista d'esportistes catalans destacats és molt llarga, ja que Catalunya sempre ha estat bressol dels millors pilots del món. Els pioners catalans, quan encara s'anomenava trialsín, van ser Cèsar Cañas i Ot Pi, que van aconseguir 30 títols estatals entre tots dos. Aquesta disciplina esportiva va néixer cap a la meitat dels anys setanta entre Sabadell i Sant Feliu de Codines. Els joves volien imitar els seus ídols de la motocicleta de trial, i com que no tenien prou recursos van adaptar les seves bicicletes per poder fer trial a la muntanya.

Enguany, la segona prova del mundial es va disputar a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) i va aplegar 130 pilots. La primera s'havia de fer a la Xina, però es va suspendre per motius econòmics, i la segona no es va disputar al Japó a causa del terratrèmol. La tercera es va fer a Brezova (República Txeca) i la quarta, a Catalunya. La selecció catalana va revalidar el títol obtingut el 2010. En la categoria elit, Dani Comas va sumar el seu vuitè títol mundial, després de superar amb moltes dificultats el japonès Kazuki Terai. L'altre pilot català de la categoria elit va se el torrenc Àngel Batlle. En femení, Gemma Abant va obtenir el seu tercer títol, després d'haver estat proclamada vencedora els anys 2008 i 2009. La seva germana bessona, Mireia Abant, va ser subcampiona.