Els inicis

Tot va començar el 25 de març del 1927 quan es va disputar el primer partit internacional contra un dels millors equips de l'època, l'Hindú Club de Buenos Aires (50-16). Amb motiu de l'Exposició Universal, el 8 de desembre del 1929 es va disputar el segon a Montjuïc contra l'Ambrosiana de Milà (42-29). La primera victòria arriba el 1930 per 29-26 contra el campió francès, el Foyer Alsacien de Mulhouse, amb només cinc jugadors a l'equip: Muscat, Pla, Carbonell, Colomer i Guix. En dones, el debut arriba el 1935 contra l'Algèria Sports (20-17) i Valls, Cabanes, Sugrañes, Mirapeix, Franco i Morros a la plantilla. En temps de Guerra Civil i dictadura van disminuir els partits fins al retorn de la democràcia.

L'inoblidable 27 de juny del 2002

Coincidint amb el 75è aniversari del primer partit de la selecció catalana es va tornar a viure un partit de Catalunya. Feia tres anys, des del partit homenatge a Joan Creus entre el seu històric club TDK Manresa i la selecció catalana, que no es jugava cap partit, i feia deu anys que no es jugava contra una selecció oficial –va ser el 1992 contra Croàcia al Palau Olímpic de Badalona uns dies abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992–. En aquella nit inoblidable del 27 de juny del 2002, el Palau Sant Jordi va establir el rècord de públic en un partit de la selecció catalana amb 16.471 espectadors en un matx entre Catalunya i Croàcia (82-75) amb 19 punts de Pau Gasol.

La federació ho posarà tot

En les imatges de l'últim europeu, el president de la federació catalana, Joan Fa, estava al costat del president de l'espanyola, José Luis Sáez. L'andalús ja sap a qui ha de cuidar, perquè el bàsquet català és el que li ha donat la fama, els èxits i els diners. No és casualitat, doncs, que el pròxim partit entre Espanya i els Estats Units es disputi a Barcelona, a casa de la meitat dels jugadors de la selecció estatal. Joan Fa va assegurar ahir: “La federació catalana sempre està disposada a celebrar partits, però ens trobem amb la dificultat del calendari, disponibilitat dels jugadors i jugadores i normatives –en el cas masculí–, per poder posar data de celebració a aquests partits. A aquesta realitat s'hi ha d'afegir un altre problema sobrevingut últimament, derivat de la crisi econòmica actual que fa difícil el finançament d'aquest tipus de partits, tant per part de les nostres seleccions com per part de les que puguin competir amb nosaltres, ja sigui dins o fora de Catalunya.”

El seleccionador català, ara tècnic del Joventut, Salva Maldonado, fa una reflexió sobre el que podria ser i no és: “No rebrem cap favor i ens posaran traves des de Madrid per poder fer passes endavant, però hem de continuar creient en el que som, encara que aquest estiu no haguem pogut fer ni el torneig de les nacions.” Un dels principals problemes és que els compromisos de les seleccions oficials i les exigències de les franquícies de l'NBA han fet que en les últimes convocatòries de Catalunya els jugadors que hi han anat hagin estat els que estaven en la posició número 37 de la llista que havia fet la federació.