Bàsquet
Catalunya sí que és (NY)BA
Els germans Gasol, Navarro, Rudy, Raül López i Ricky Rubio han fet del bàsquet català una referència mundial
Catalunya va debutar el 1927 en masculí i el 1935 en femení, però des del 2002 no hi ha cap partit popular
La falta de dates, la falta de diners i les traves que hi posen, obstacles massa grans
Somiar és gratuït i, de moment, toca conformar-se a pensar la llista dels jugadors que podrien formar part d'una possible selecció del país i fer del somni una realitat. El bàsquet català no només ha nodrit altres seleccions, sinó que ha exportat el nom de Catalunya fora de les fronteres catalanes. Primer Pau Gasol (Memphis i Lakers) i Raül López (Utah Jazz) van iniciar el camí que seguirien Navarro (Memphis), Marc Gasol (Memphis), Rudy (Portland i ara Dallas) i seguirà Ricky (Timberwolves). A ells s'hi poden afegir Núria Martínez, que va jugar també en la WNBA amb el Minnesota Lynx, i Marta Fernández, que va jugar amb Los Angeles Sparks. Però el bàsquet català va més enllà de l'NBA: Víctor Sada, Rafa Martínez, Pau Ribas, Sergi Vidal, Albert Miralles, Albert Oliver, Josep Franch, Roger i Jordi Grimau, Jordi Trias, Oriol Junyent... Tant en el bàsquet masculí com en el femení l'eclosió arriba des de la categoria mini fins a l'absoluta. Només la federació andalusa rivalitza amb la catalana en nombre de llicències de jugadors i entrenadors.
Els inicis
Tot va començar el 25 de març del 1927 quan es va disputar el primer partit internacional contra un dels millors equips de l'època, l'Hindú Club de Buenos Aires (50-16). Amb motiu de l'Exposició Universal, el 8 de desembre del 1929 es va disputar el segon a Montjuïc contra l'Ambrosiana de Milà (42-29). La primera victòria arriba el 1930 per 29-26 contra el campió francès, el Foyer Alsacien de Mulhouse, amb només cinc jugadors a l'equip: Muscat, Pla, Carbonell, Colomer i Guix. En dones, el debut arriba el 1935 contra l'Algèria Sports (20-17) i Valls, Cabanes, Sugrañes, Mirapeix, Franco i Morros a la plantilla. En temps de Guerra Civil i dictadura van disminuir els partits fins al retorn de la democràcia.
L'inoblidable 27 de juny del 2002
Coincidint amb el 75è aniversari del primer partit de la selecció catalana es va tornar a viure un partit de Catalunya. Feia tres anys, des del partit homenatge a Joan Creus entre el seu històric club TDK Manresa i la selecció catalana, que no es jugava cap partit, i feia deu anys que no es jugava contra una selecció oficial –va ser el 1992 contra Croàcia al Palau Olímpic de Badalona uns dies abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992–. En aquella nit inoblidable del 27 de juny del 2002, el Palau Sant Jordi va establir el rècord de públic en un partit de la selecció catalana amb 16.471 espectadors en un matx entre Catalunya i Croàcia (82-75) amb 19 punts de Pau Gasol.
La federació ho posarà tot
En les imatges de l'últim europeu, el president de la federació catalana, Joan Fa, estava al costat del president de l'espanyola, José Luis Sáez. L'andalús ja sap a qui ha de cuidar, perquè el bàsquet català és el que li ha donat la fama, els èxits i els diners. No és casualitat, doncs, que el pròxim partit entre Espanya i els Estats Units es disputi a Barcelona, a casa de la meitat dels jugadors de la selecció estatal. Joan Fa va assegurar ahir: “La federació catalana sempre està disposada a celebrar partits, però ens trobem amb la dificultat del calendari, disponibilitat dels jugadors i jugadores i normatives –en el cas masculí–, per poder posar data de celebració a aquests partits. A aquesta realitat s'hi ha d'afegir un altre problema sobrevingut últimament, derivat de la crisi econòmica actual que fa difícil el finançament d'aquest tipus de partits, tant per part de les nostres seleccions com per part de les que puguin competir amb nosaltres, ja sigui dins o fora de Catalunya.”
El seleccionador català, ara tècnic del Joventut, Salva Maldonado, fa una reflexió sobre el que podria ser i no és: “No rebrem cap favor i ens posaran traves des de Madrid per poder fer passes endavant, però hem de continuar creient en el que som, encara que aquest estiu no haguem pogut fer ni el torneig de les nacions.” Un dels principals problemes és que els compromisos de les seleccions oficials i les exigències de les franquícies de l'NBA han fet que en les últimes convocatòries de Catalunya els jugadors que hi han anat hagin estat els que estaven en la posició número 37 de la llista que havia fet la federació.
El bàsquet femení és la referència
Aquest estiu també hi va haver convocatòria de la selecció espanyola femenina i, una vegada més, el gran pes específic era de jugadores catalanes: les barcelonines Cindy Lima i Laia Palau, la sabadellenca Lucila Pascua, la badalonina Anna Cruz, la montgatina Sílvia Domínguez i la gironina Marta Xargay. Fins i tot, a l'equip hi havia Sacho Lyttle, jugadora nascuda als Estats Units i nacionalitzada, igual que Ibaka a la selecció masculina. A aquest grup de grans jugadores hi faltava per temes no esportius Marta Fernández, una de les jugadores de referència, i la mataronina Núria Martínez. També hi han estat d'altres com ara Laura Antoja, Ingrid Pons, Sandra Gallego i les històriques Anna Junyer, Betty Cebrián i Marina Ferragut, dues de les jugadores més internacionals amb la selecció estatal. De fet, en el rànquing de més partits internacionals de la selecció espanyola, la Marina Ferragut és la referència amb 253 partits disputats, seguida per Betty Cebrián (252). En homes és Epi (240).
Creus, Esteller... i fins i tot Trumbo
Des dels primers jugadors que van defensar els colors de Catalunya en el primer partit (Moncho, Prats, Rodoreda, Estany, Gelabert i Ramis) han estat molts els jugadors que han representat el bàsquet català. Alguns de curiosos com l'aragonès Epi, el bilbaí Juanan Morales i, fins i tot, casos més estranys d'estrangers com Steve Trumbo i White, que van jugar el 1987 amb Catalunya contra Iugoslàvia. També hi va jugar Juanito de la Cruz el 1982 en el trofeu Barcelona contra el Brasil, Txecoslovàquia i França. Jugadors de referència han estat Joan Creus, actual director esportiu del Barça, que ha estat jugador i ajudant tècnic. Un dels partits de Catalunya es van jugar, precisament, en el seu homenatge. Però també altres que ho senten, com ara Esteller, els germans Jofresa, Solozábal, Villacampa i Ferran Martínez, entre molts d'altres. El seleccionador Nino Buscató també ha estat un referent.