Per explicar els orígens de la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS) ens hem de remuntar a l'agost del 1983, quan es va celebrar l'assemblea constituent de la federació. El gener de l'any següent, el president de la FCFS va sol·licitar la inscripció de la federació a la direcció general d'Esports de la Generalitat de Catalunya, però a partir d'aquí hi va haver una sèrie de pròrrogues i de processos jurídics entre la FCFS i la Generalitat, que van fer que la inscripció de la FCFS en el registre de federacions esportives de la Generalitat de Catalunya no es produís fins al juny del 1999, quan el Tribunal Suprem va ratificar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l'any 1991. Tot i així, al juliol del 2003, s'iniciava un procés de revocació de la inscripció de la FCFS a petició de la Federació Catalana de Futbol (FCF) –federació que forma part de la FIFA a través de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF)–, i no va ser fins al desembre del mateix any que la FCFS va ser inscrita de manera definitiva –ara sí– en el registre en compliment de la ja esmentada sentència del 1991 del TSJC. El 2004, la FCFS entrava a formar part de la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS) durant l'assemblea feta a Volgograd (Rússia) coincidint amb la celebració del campionat d'Europa femení, i va començar a participar en competicions internacionals oficials. Dos anys més tard, el 2006, va entrar en l'Associació Mundial de Futbol Sala (AMF). Actualment, Jordi Eduardo és el president de la FCFS i Juan Antonio Fernández n'és el seleccionador.

Futbol sala per duplicat: FCFS-FCF

Des de l'any 2003, la FCFS actuava amb independència de la federació de futbol, que, malgrat tot, considerava com a propis els drets del futbol sala. A la resta d'Espanya, en canvi, la RFEF no va permetre que el govern espanyol cedís els drets del futbol sala a cap altra associació. Amb la rivalitat entre les dues federacions, actualment a Catalunya hi ha una part dels equips que estan inscrits en la RFEF, que organitza la Liga Nacional de Futbol Sala (LNFS) i uns altres equips que participen en la lliga nacional catalana de futsal –de la qual el Ripoll és el club més destacat ara mateix–. A banda d'això, avui dia hi ha dues seleccions catalanes: la vinculada a la FCFS que pot jugar internacionalment (futsal, i la lligada a la FCF, que tot just fa unes setmanes que va disputar el seu primer amistós internacional contra Romania.

Catalunya vs. Espanya (i victòria)

Era la primera jornada del campionat del món de futbol sala de l'any 2007 que es va disputar a Iakútia (Rússia). Per primer cop en la història del futbol sala, s'enfrontaven la selecció catalana i l'espanyola i la cosa no podia anar millor: victòria per cinc gols a tres dels catalans, amb un Xavi Sánchez estel·lar (va marcar els cinc gols). En aquella copa del món, la selecció espanyola disputava el torneig amb un permís especial de l'organització a l'Asociación Nacional Independiente de Futbol Sala (AMFS), una organització tan o més modesta que la catalana. En tot cas, es tractava d'un matx internacional oficial d'un esport reconegut, que comportaria una gran polèmica abans i després de l'enfrontament. Des de Catalunya no es va donar gaire ressò del duel per la poca volada de la competició, però Josep-Lluís Carod-Rovira va fer un comentari previ al partit que esvalotaria el galliner espanyolista: “Jugarem contra una selecció del sud d'Europa que ens queda molt a prop.” Després del matx, i sobretot per culpa de la derrota espanyola, molts mitjans de comunicació d'arreu de l'Estat demanaven explicacions al govern i s'excusaven dient que aquella selecció no representava Espanya, i que els havien usurpat el nom.

Les campiones

El palmarès de les seleccions catalanes de futbol sala en campionats internacionals és prou meritori. Les noies han estat les que han arribat a cotes més altes, guanyant el campionat del món l'any 2008 a Reus en derrotar en la final Bèlgica. La selecció femenina també va quedar subcampiona en el campionat d'Europa l'any 2004. Pel que fa als nois, han quedat subcampions d'Europa el 2006, fita que també va assolir la sub-21 masculina l'any 2009 a la República Txeca. Així doncs, podem afirmar que aquest és el camí a seguir per part de les seleccions de casa nostra.