Dards
L'últim d'un club selecte
La Federació Catalana de Dards es va integrar de ple dret a la seva homònima internacional tot just fa un mes, i l'endemà la selecció catalana ja debutava en el seu primer mundial
La Mediterranean Cup, a Grècia, i el campionat d'Europa, a Turquia, seran les seves pròximes cites internacionals
El flamant reconeixement internacional de la Federació Catalana de Dards és l'últim d'un selecte grup de 21 federacions que ja poden viatjar pel món representant oficialment Catalunya. Just demà farà un mes de l'assemblea que va aprovar la integració de la federació catalana en la seva homònima internacional. Va ser el punt culminant d'un llarg període de negociacions que es va iniciar ja fa dos anys i que ha arribat a bon port gràcies a la discreció amb què han treballat les parts implicades.
En efecte, el secretisme s'ha revelat clau en aquest tipus de resolucions. Només cal recordar, en contraposició, el cas traumàtic de la Federació Catalana de Patinatge, reconeguda provisionalment, primer, i no ratificada, després, en un procés completament viciat que va posar de manifest les males arts –bel·ligerants, fins i tot– de la federació espanyola i del Consell Superior d'Esports del govern espanyol. Els dards, en canvi, han assolit el seu reconeixement sense grans obstacles ni revolts traïdors en el camí.
Un llarg període de negociacions
Va ser la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes la que es va posar en contacte amb la federació catalana per valorar una possible negociació pel seu reconeixement internacional. L'elecció de la presidenta, Raquel Holgado, va servir per donar l'empenta definitiva al procés. Sergi Blázquez, de la plataforma, va assumir el càrrec de vicepresident amb l'objectiu d'accelerar el reconeixement, que comptava amb el suport de la secretaria general de l'Esport i el responsable de Projecció Internacional de la Generalitat de Catalunya.
A partir d'aquí van començar els primers contactes amb el president de la federació internacional, el noruec Roy Price. Calia convèncer-lo del bon funcionament d'aquest esport a Catalunya, en contraposició amb el desgavell de la federació espanyola, que ni tan sols té un NIF. Price va ser receptiu i, després d'un primer contacte, el juliol passat va viatjar a Barcelona, on va fer una visita al Consell Català de l'Esport. En una reunió amb el seu director, Albert Marco, es va exposar la voluntat de la federació catalana d'integrar-se a la internacional i el suport que es tenia per part de les institucions i la societat civil catalanes. Calia donar una imatge d'unitat i fermesa.
Price ho va veure amb bons ulls, però calia l'aprovació de l'assemblea, que se celebraria el 20 de setembre a Castlebar (Irlanda), escenari també del campionat del món.
La setmana anterior a l'assemblea es van fer públiques les intencions de la federació catalana. L'aparició de Catalunya en la llista de participants en el mundial no va permetre amagar-ho més, però el reconeixement ja estava ben encarrilat: “Quan ho va saber, la federació espanyola va enviar una carta de protesta, però ja teníem el suport de la meitat de federacions gràcies als contactes que havíem estat fent. A més, el president de la internacional va enviar una carta a totes les federacions recomanant que el seu vot fos favorable”, explica Sergi Blázquez.
Divuit vots a favor, dos en contra i vuit abstencions
El dia de l'assemblea va començar amb el reconeixement a Jersey i Ucraïna. Tot seguit s'havia de fer l'aprovació de Catalunya, però el representant del Brasil, secundat pel de Sud-àfrica, va demanar la paraula per dir que el reconeixement de Catalunya podia generar problemes polítics. La resposta del president Price va ser una aferrissada defensa de la federació catalana pel seu bon funcionament. També va recordar la sentència del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) que estableix jurisprudència a favor de les federacions que volen ser reconegudes. L'ingrés de Catalunya es va aprovar amb 18 vots a favor, 8 abstencions i 2 vots en contra, el d'Espanya i Anglaterra.
L'endemà s'iniciava el campionat del món, amb la participació per part de la selecció catalana d'Antoni Muñoz, Doro Bermúdez, Josep Santonja, Xavi Plà, Dolores Cascales i Laura Damont. La relació amb els esportistes de l'espanyola, com confirma el secretari de la federació catalana, Xavi Andrés, va ser “d'absoluta normalitat.” Tots ells es coneixen, són amics i alguns dels catalans havien competit anteriorment amb l'equip espanyol. Muñoz va ser el millor esportista de la federació catalana, amb la dissetena posició individual, la mateixa que Santonja i Pla van aconseguir en la classificació per parelles.
Després d'aquest debut, la federació ja prepara altres competicions internacionals, com la Mediterranean Cup a Grècia, el maig del 2012, i el campionat d'Europa de Turquia, l'octubre del 2012.
Reconeixement de la Generalitat
Justament avui el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, rebrà al Museu Melcior Colet la Federació Catalana de Dards amb motiu del debut oficial en una competició internacional de la selecció catalana, que va participar en el campionat del món un cop assolit el seu reconeixement en la federació internacional. A l'acte hi assistiran la presidenta de la federació, Raquel Holgado, el president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, i els components de la selecció catalana.
El recent ingrés a la federació internacional ha estat el millor acte de promoció per a l'esport dels dards. Blázquez va confirmar l'augment de la participació en el campionat de Catalunya, celebrat el cap de setmana passat. Cal veure si, amb l'inici de la nova temporada, el novembre que ve, hi haurà un repunt de l'augment de llicències, que ara mateix arriben a les 1.300.
Després del reconeixement dels dards, la plataforma treballa ja amb dues federacions més, una de les quals és d'un esport més famós en l'àmbit internacional, tot i que poc practicat a Catalunya.