10è aniversari d'El 9 Esportiu
Deu anys de periodisme esportiu en català
L'únic diari esportiu en català fa deu anys que no falta a la cita amb els seus lectors
Fa quatre mesos i mig una nova societat formada per treballadors va rellançar el diari
El dia 2 de gener celebrem el 10è aniversari d'El 9 Esportiu amb un número especial en el qual farem una repassada als fets esportius més destacats de l'última dècada i explicarem què som, què volem ser i qui som els que fem el diari que tenen a les mans.
Ens hi han ajudat deu esportistes del màxim nivell de casa nostra i del món, protagonistes indiscutibles en diverses disciplines i modalitats esportives. Una fotografia de Josep Guardiola, Ivan Tibau, Joan Creus, Gervasi Deferr, Anna Tarrés, Pedro Martínez de la Rosa, Josep Antoni Hermida, Pol Amat, Jordi Amat i Dani Ballart feta a l'Estadi Olímpic Lluís Companys il·lustrarà la portada del diari del dia 2 com a símbol de deu anys de feina ben feta i d'èxits de l'esport català. Deu anys en què El 9 Esportiu no ha faltat a la cita amb vostès, lectors. Una dècada, per tant, també, de periodisme esportiu en català. De llengua i de referents.
En el número especial que hem preparat per dilluns vinent hi trobaran, a banda dels continguts propis del dia, una crònica d'autor, i per tant subjectiva, dels principals esdeveniments esportius dels darrers deu anys, ordenats cronològicament, any per any.
Deu anys
Deu anys no són res o són una eternitat, depèn de com es miri. Són, en tot cas, 3.609 edicions, una rere l'altra, que atorguen una certa experiència a l'equip que fa aquest diari amb la voluntat d'explicar de manera clara i amena què passa en l'àmbit esportiu a casa nostra i arreu del món. Sempre amb una mirada pròpia, catalana, que procura ser intel·ligent, sovint apassionada com ho és l'esport i, quan convé, crítica, irònica i, fins i tot, satírica.
És en les portades de la publicació on queda reflectida en major mesura aquesta manera d'entendre el periodisme esportiu. Com la de l'edició d'avui, que es pot interpretar com una autèntica declaració de principis, lligada a la prèvia del partit de futbol que es jugarà a les set de la tarda al Lluís Companys. “Una nació, una selecció, un diari”, titulem avui amb grans caràcters tipogràfics, senzillament, perquè el nostre país és Catalunya, les nostres seleccions són les catalanes i ens volem expressar en la nostra llengua per mitjà del periodisme esportiu.
El primer número d'El 9 va sortir al carrer el dia 2 de gener del 2002 fruit, en aquell moment, d'una aliança estratègica entre vuit editores catalanes que pretenien impulsar projectes de premsa en català amb voluntat de lideratge. En aquella època el diari es podia trobar als quioscos i, al mateix temps, encartat dins de diverses publicacions del país: El Punt, Segre, Regió 7, El 9 Nou i El 3 de Vuit. Al principi de l'any que estem a punt d'acabar, el rotatiu s'encartava dins els diaris d'informació general El Punt i l'Avui i no es podia trobar als quioscos.
Quatre mesos i mig
El 9 Esportiu acumula deu anys d'experiència, però al mateix temps és un projecte molt jove, perquè fa poc més de quatre mesos, i conscients de la possibilitat que es deixés d'editar l'únic diari esportiu en català, un grup de treballadors vam constituir una societat limitada laboral per garantir-ne la publicació potenciant-lo, rellançant-lo i portant-lo a tots els quioscos de Catalunya en el format actual i a la xarxa en la seva versió digital. Aquesta societat, Maig 2011, SLL, formada per 17 treballadors, és ara la majoritària de l'editora que, a més de publicar El 9 cada dia, és la proveïdora de continguts esportius d'El Punt Avui, gràcies als acords de col·laboració als quals va arribar amb l'editora d'aquest diari.
Des del dia 14 d'agost El 9 és, doncs, cada dia al carrer amb un nou disseny, a tot color, i amb una paginació mínima de 40 planes, que passa a 48 i a 56 els caps de setmana o quan la informació ho requereix. Hem fet aquesta aposta perquè creiem que és viable i necessari un diari que parli dels esports d'aquí i d'arreu en la nostra llengua i amb una mirada pròpia.