JOAN VERDÚ
JUGADOR DE LA SELECCIÓ
“Sempre que em crida Catalunya és un honor”
Verdú admet que aquesta selecció podria competir contra qualsevol
Confia que la gent respongui i vagi a Montjuïc
Dels convocats per al partit d'avui contra Tunísia, Joan Verdú (05/05/1983, Barcelona) és el cinquè home que més vegades ha defensat la samarreta de la selecció, només superat per Valdés (11) i Xavi, Sergio García i Corominas (8). El mitja punta de l'Espanyol va debutar contra Costa Rica l'any 2006. Des d'aleshores, no s'ha perdut cap partit. Acumula set internacionalitats i ja és un fix.
Si mires la llista de Catalunya per al patit d'aquesta tarda fa goig. Sis campions del món, un munt de jugadors del Barça i l'Espanyol contrastadíssims... Podríem parlar d'una de les convocatòries més potents dels últims anys?
Segurament sigui així. En aquesta llista, hi ha noms molt importants. Això és clar. Hi ha molts jugadors del Barça i també molts de l'Espanyol, com tu dius. Però hi ha jugadors del València, per exemple, o d'algun altre club que també podrien estar perfectament en aquesta llista, però malauradament ja sabem que hi ha clubs que posen més traves que d'altres.
Johan Cruyff, en una entrevista a aquest diari, situava l'altre dia Catalunya entre les sis
millors d'Europa. Hi està d'acord?
No et sabria dir si estem entre les sis millors o no, però el que
sí que tinc claríssim és que amb tots els jugadors seleccionables disponibles podem competir contra qualsevol equip. Això
segur.
Abans parlava de jugadors que hi podrien ser i que no hi són. L'any passat, contra Hondures, molts jugadors van ser vetats pels seus clubs i aquest any el seleccionador ja no ha volgut entrar en aquesta polèmica i s'ha limitat a cridar jugadors de clubs catalans, amb Bojan del Roma com a excepció.
Els clubs són els que manen i aquí no hi ha res a dir. Ells paguen el futbolista i tenen dret a posar les normes que ells vulguin. Si un club decideix vetar un futbolista per no voler assumir el risc d'una possible lesió, per exemple, és del tot legítim i poca cosa hi podem fer. Però realment és una llàstima.
Vostè, en canvi, n'és un habitual. Serà el seu vuitè partit amb Catalunya.
Sempre que em crida Catalunya és un orgull. I en aquest sentit, faig tot el possible per no fallar.
Qui tampoc hauria de fallar és l'afició...
L'afició sempre respon, alguns anys més que d'altres, però sempre respon. L'horari del
partit és magnífic perquè a les set del vespre és una hora en què hi pot anar tota la família i confio que hi hagi una bona entrada. Els jugadors, ho puc as
segurar, posarem tot el possible de la nostra part per oferir un bon espectacle i que els que
han pagat l'entrada puguin gaudir d'un bon partit.
Parla de veure un bon partit. El fet que Tunísia s'estigui preparant per a la copa d'Àfrica ja garanteix que no vénen a passar les festes de Nadal. De fet, dimecres ja va guanyar contra la selecció basca. On situaria el nivell de Tunísia?
No vaig veure el partit contra la selecció basca, però és clar que el País Basc té un gran equip i
si Tunísia va ser capaç de guanyar allà és per alguna cosa.
Serà un partit complicat i haurem d'estar concentrats. De tota manera, sóc del parer que en aquest tipus de partits el resultat importa ben poc. Aquí el que cal és que la gent disfruti i s'ho passi bé, que per això ve al camp. És un dia per estar
content.
Com a jugador de l'Espanyol hauria preferit jugar a Cornellà-el Prat? Era un dels possibles escenaris, però al final s'ha apostat per repetir amb Montjuïc.
Sí que m'hauria agradat. És un tipus d'estadi en què sents molt el caliu del públic i hauria estat un escenari ideal per a aquest partit. Segur que hi haurà moltes més oportunitats en el futur de poder jugar allà un partit de la selecció.
