El problema no és al camp
DE NIVELL · Catalunya fa mèrits per vèncer Tunísia en un partit en què els de Johan Cruyff van mostrar-se molt competitius contra un rival rodat. Bojan Krkic va disposar de l'ocasió més clara amb una rematada al pal
CATALUNYA: Valdés, Juste, Dídac, Fontàs, Piqué, Xavi, Coro, Busquets, Bojan, Cesc i Sergio García. També van jugar: Kiko Casilla, Muniesa, Montoya, Raúl Rodríguez, Sergi Roberto, Puigdollers, Cuenca, Álvaro Vázquez, Verdú i Amat.
TUNÍSIA: Mathlouthi, Benyahia, Chammam, Ifa, Abdennoun, Korbi, Traoni, Darrafi, Chermití, Misakui i Dahaouahi. També van jugar Jomán, Chehoudi, Boussaidi, Chickhaoui i Barathi.
Catalunya no va poder passar de l'empat a zero, però va mostrar el seu perfil competitiu habitual, aquell al qual ens té acostumats. Sense oblidar que al davant hi havia una selecció molt més rodada que acabava de guanyar el País Basc (0-2) i que en qüestió de dies participarà en la copa d'Àfrica, els de Johan Cruyff van merèixer la victòria, van tenir ocasions més clares i van dominar totalment el segon temps, quan Tunísia va perdre la fam i la verticalitat exhibida fins llavors.
Sense Puyol, però amb un onze de gala en què lluïa per sobre de tot el que probablement seria el millor mig del camp del món (Busquets, Xavi i Cesc), Catalunya va sortir per la quarta victòria consecutiva, però d'entrada va veure's sorpresa pel rival magrebí. Els de Sami Trabelsi van disposar de la primera aproximació als 30 segons de partit, amb un ràpid contraatac que va acabar amb un xut de Chermití ben resolt per Valdés. El número 23 dels tunisians va ser un corcó per als catalans al principi.
Amb la desimboltura que el caracteritza sempre que es posa la samarreta catalana, Bojan va ser protagonista de les primeres accions de perill a càrrec de la selecció. En el minut 7, va estar a punt d'arribar a una pilota dividida que el deixava sol davant el porter rival. Just després, una imaginativa passada de Cesc a l'interior de l'àrea també va estar a punt de ser rematada pel de Linyola, que va arribar un segon tard. I en el minut 11, el jugador del Roma va engaltar una pilota des de fora de l'àrea que va tocar el pal dret de Mathlouthi. L'estadi va lamentar la que acabaria sent la millor oportunitat de gol del partit.
Defenses treballades
No va ser un partit de gaires ocasions de gol clares, i això que es va jugar amb ritme, amb molts espais al camp. Catalunya, després de l'ocasió de Bojan, va baixar un pèl d'intensitat del seu joc contra una Tunísia que sabia defensar bé els moviments dels davanters catalans. Sergio García, en aquest sentit, no va estar gaire fi en els seus controls, i no va saber aprofitar una magnífica passada de Xavi a tocar del descans (41'), mentre que Coro va anar de més a menys. Els de Cruyff tampoc van patir gaire més en defensa, tret d'una sortida en fals de Valdés, que va tocar la pilota amb les mans fora de l'àrea. La falta posterior no va tenir conseqüències.
Quasi tota la segona meitat es va jugar en camp africà. Tunísia, més arreplegada, va tenir poca presència en atac i, teòricament, Catalunya havia d'aprofitar aquest parèntesi per posar tota la carn a la graella. Als catalans, però, els va faltar una mica d'inspiració en la darrera passada i també més rapidesa d'execució en els seus xuts, ja que en diverses ocasions els defenses rivals van esmorteir les rematades dels de Cruyff.
Un altre cop Bojan (minuts 53, 57 i 61), que va jugar-se totes les cartes abans de ser substituït, va ser el català que va tenir el gol més a l'abast. Catalunya volia però no podia, segurament perquè li faltaven certs automatismes, normal en un equip que només es reuneix un cop l'any. Álvaro Vázquez, l'altre home gol de la selecció, va estar a punt d'aprofitar una de les poques errades de la defensa magrebina (68'), però tampoc va tenir sort.
El temps s'esgotava i cap triangulació catalana obtenia premi. El gol només podia caure a favor dels locals, perquè Tunísia gairebé havia renunciat a l'atac. A més, un dels millors jugadors de la selecció africana, Isaam Joman, queia lesionat en un esprint (85').
Per primera vegada en molt temps, concretament en 95 anys, un partit de Catalunya va acabar en empat a zero. Cruyff no va poder mantenir la seva ratxa victoriosa des que va debutar a la banqueta catalana en el compromís contra l'Argentina, però va quedar palès que el problema no és al camp, on se sap competir. Fins i tot contra les millors seleccions es podria fer un paper molt digne. Però a les portes del 300è aniversari dels decrets de Nova Planta, res no avança per a la selecció esportiva catalana més important de totes. Anquilosats en un punt en què tothom prefereix amagar-se darrere l'ombra dels polítics, Catalunya viu un sol dia de color dels 365 dies de l'any. I a sobre, com és un amistós, ha de lliurar la copa al seu rival malgrat no haver perdut. Quina ràbia!