El protagonista
Bojan Krkic
El retorn del bon jan
Sis mesos després de la seva marxa al Roma, Bojan tenia moltes ganes de tornar a evocar els grans moments que ha passat vestint la samarreta de Catalunya. Malgrat que ahir va faltar el gol, el davanter de Linyola va agradar, i de valent, als més de 35.000 espectadors que van assistir ahir a l'estadi Lluís Companys. Va ser designat el millor jugador del partit per tots els periodistes, també va ser el segon jugador català (després de Fontàs) que més minuts va disputar (60) i, a més, va ser notablement ovacionat per l'estadi quan va ser substituït per Albert Puigdollers. Quan Catalunya ha jugat, Bojan mai no ha fallat i ahir no va ser una excepció. Va demanar un permís expressament al seu club i és l'únic seleccionat per Cruyff que no juga actualment a Catalunya, i és que el davanter sempre ha tingut en la selecció nacional, un lloc preferent. Guanyat amb suor, a còpia de gols i amor pel país.
Tunísia va respirar alleujada quan, en el minut 60, Cruyff va decidir donar-li descans. Estava sent un autèntic corcó en la defensa visitant, ja que va disposar de gran part de les ocasions que va tenir Catalunya per guanyar el partit. Com si tornés a un passat no gaire llunyà però alliberat de pressions innecessàries, ahir va estar especialment actiu i va combinar molt bé amb Cesc i Xavi, que dibuixaven les seves desmarcades al cap per transformar-les en oportunitats perilloses. A la davantera, en la primera part va ser l'equilibri perfecte entre la fam de gol de Sergio García i la timidesa de Coro, i se'l notava molt còmode portant també la veu cantant en la pressió, una de les seves especialitats. A més, es va encarregar de donar la profunditat necessària a l'equip perquè pogués crear a partir dels tres quarts de camp. El linyolenc s'oferia per tornar a combinar amb el mig del camp, sobretot en la segona meitat, en què Catalunya va crear moltes més ocasions.
L'assignatura pendent
Un xut des del vèrtex de l'àrea en el minut 11 de partit que es va estavellar al pal va ser el primer avís del davanter, que va trobar a faltar la seva especialitat. Segurament Catalunya s'hagués trobat amb un partit completament diferent si aquella pilota hagués entrat, perquè el domini va ser aclaparador. Bojan va liderar el vessant ofensiu en la primera part des de la banda dreta i en la segona com a punta. Precisament, després de la represa Tunísia va acabar mostrant la bandera blanca després de minuts i minuts de submissió a la causa catalana. El davanter va tenir un últim acostament a la porteria visitant abans que el Lluís Companys acabés rendit als seus peus. A mitjan segona meitat, tot l'estadi dempeus va lloar aquell davanter que tot Catalunya ha vist créixer i que ha hagut de volar lluny del país per demostrar-se a si mateix que està fet per fer gols. I que passi el que passi més enllà de les nostres fronteres, sempre serà el 9 de Catalunya.