Després d'una bona festa, amb xerinola i alguns excessos, l'endemà toca pair la ressaca. Però, senyors, hi ha ressaques i ressaques. Res ha tingut a veure, per exemple, la dolça ressaca d'Andreu Subies en les hores posteriors al partit de divendres passat entre Catalunya i Tunísia amb la ressaca amarga amb què es va llevar l'any passat Jordi Casals. El 29 de desembre d'ara fa un any, just l'endemà del partit entre Catalunya i Hondures, va ser un dia d'aspirines per a l'expresident de la federació catalana. Res, però, li va evitar el maldecap. La dimissió en bloc de quinze dels seus directius, liderada per l'actual president i que va obligar-lo a convocar eleccions en quedar-se en minoria, costaria de pair a qualsevol. Ressaca de les dures! D'aquelles que es tarda més de 24 hores a poder fer net. Aquella dimissió en bloc va servir per evidenciar que a la gespa i la grada tot era festa i alegria, però que als despatxos, d'alegria, ben poca. El 2010 va acabar crispat, amb un cisma total dins la federació catalana. Un any després sembla que ha tornat l'estabilitat. A la primavera els clubs van votar Subies com a màxim mandatari i sembla que s'ha trobat la pau. Això és bo. Divendres es va empatar contra Tunísia, però amb aquesta dolça ressaca hi guanyem tots.