Front comú per recórrer la sentència del Constitucional
Política esportiva. La presidenta del Parlament rep la plataforma i li ofereix treballar conjuntament per fer respectar la llei de l'Esport i el TAS
Respondre a la sentència del Tribunal Constitucional que reconeix el dret de les seleccions catalanes a competir internacionalment sempre que no hi hagi l'espanyola pel mig. Aquest va ser l'eix de la trobada d'ahir entre la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i la Plataforma Pro Seleccions, Esportives Catalanes representada pel seu president, Xavier Vinyals, i el vicepresident, Manel Pardo.
Vinyals i Pardo van fer entrega a De Gispert d'un informe en què s'analitzen les possibles vies de resposta. Dins de la jurisdicció espanyola ja no hi ha marge. Per tant, l'alternativa que es dibuixa amb més precisió és la del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg. Però alhora se'n vol fer partícip el TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu), ja que la sentència del TC envaeix un espai corresponent a la jurisdicció esportiva i entra en col·lisió amb la del màxim tribunal esportiu mundial, que l'any 2008 va decretar que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling té dret a ingressar en la federació internacional tot i que també hi és la federació espanyola.
Recórrer a fora
La intenció de la plataforma és adreçar-se a instàncies internacionals per fer prevaldre la jurisprudència establerta en l'àmbit esportiu per la sentència del TAS del 2008. El procés tindrà el suport, coordinació i col·laboració dels serveis jurídics de la cambra catalana. El Parlament, però, com a institució de l'Estat, no pot presentar el recurs contra una altra institució de l'estat (en aquest cas, el Tribunal Constitucional). El termini per presentar-lo és de sis mesos.
La sentència del TC espanyol va donar resposta a un recurs del PP contra la llei de l'Esport de Catalunya, que al·ludia a l'apartat que diu: “Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics.” Atès que la llei va ser aprovada pel Parlament, fruit d'una iniciativa legislativa popular amb 521.000 adhesions, era rellevant trobar la complicitat de la institució. De Gispert va estar d'acord a treballar conjuntament per buscar mecanismes per defensar la llei.
La presidenta del Parlament també va oferir a la plataforma la possibilitat de demanar una compareixença davant la comissió d'esports del Parlament. No s'ha decidit si el format serà aquest o el d'una reunió individual amb cada formació política. Paral·lelament, la plataforma posarà en marxa altres actuacions fora de l'àmbit institucional per trobar més suports.