Un fenomen transversal

El sondeig demostra que aquest és un tema de consens, que no entén de filiacions polítiques. Per això hi ha un 35% de votants del PP que hi està a favor. El 32% d'indecisos del PSC està en consonància amb el procés intern d'un partit que intenta trobar una nova manera de definir-se i que és l'únic que té un posicionament vacil·lant respecte als temes nacionals.

La majoria de les qüestions que planteja el sondeig ofereixen resultats semblants, al voltant dels dos terços de suport a la presència oficial. La percepció que l'Estat espanyol juga brut a l'hora de torpedinar les iniciatives per aconseguir reconeixements federació per federació és palesa. Supera el 70%, mentre que els qui ho neguen són únicament un de cada set enquestats.

En la banda més baixa hi ha el 60% que no està d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional, que impedeix que les seleccions catalanes i espanyoles puguin enfrontar-se en competicions oficials i el 61% que reclama que la Generalitat doni suport polític i econòmic a la reivindicació i el coneixement internacional de les seleccions. Sent el percentatge menys contundent, no deixa de tenir el seu valor fer costat al govern en una despesa de caràcter no social en temps de crisi. Lògicament, el percentatge dels qui s'hi oposen també és significatiu (28% per cent).

També el partit nadalenc de la selecció catalana de futbol recull un índex d'adhesions alt (dos de cada tres el defensen) i un posicionament contrari baix (18%), tot i que és una fórmula que ja dóna símptomes de fatiga.

S'han de mullar?

L'aspecte que generava més dubtes als entrevistats abans de l'11-S és el grau de compromís que s'ha d'exigir als esportistes d'elit. La meitat els demana que es mullin a favor de l'oficialitat però tres de cada deu enquestats prefereix deixar-los al marge. És la qüestió que genera més dubtes de tot el sondeig, com ho demostra que també ofereix el percentatge més alt d'indecisos, un 18%.