Johan Cruyff ha dit que prou. Amb l'argument de la jubilació, ara que ha fet 65 anys, l'holandès ha decidit tancar el seu cicle com a seleccionador català. Deixa enrere –o deixarà, perquè s'acomiada en el partit que Catalunya jugarà contra Nigèria el dia 2 de gener– una etapa de poc més de tres anys al capdavant de la selecció. Un cicle amb quatre partits escortat pels millors jugadors del país.

Des que va deixar la banqueta del Barça, i malgrat no tornar a entrenar cap altre equip, Johan Cruyff no ha generat mai indiferència. Col·lecciona detractors i còmplices, crítics que en reneguen i culers que el tenen com un referent gairebé diví. Com no podia ser de cap altra manera, el seu nomenament com a seleccionador català va tenir molt de ressò. Els que en renegaven tenien com a argument principal el fet que l'holandès no parlés la nostra llengua. L'altre retret era el que suposadament s'enduia la seva fundació a canvi de la col·laboració del tècnic, sense sou. És innegable, però, que Cruyff és una de les patums del futbol mundial, amb la qual cosa la seva vinculació a la selecció assegurava un bon impacte.

“Estic molt orgullós d'haver pogut ser jugador, entrenador i seleccionador al país que m'ha acollit. Ser seleccionador ha estat la meva manera d'agrair al país i a la seva gent tot el que han fet per mi.” És la declaració que va fer en el moment d'anunciar el seu comiat Cruyff, que va assumir el càrrec durant el mandat de Jordi Casals. Amb l'ascens d'Andreu Subies (escollit president el març del 2011), la continuïtat del seleccionador va semblar perillar. Però res no va canviar. Fins que, un any i mig després, l'holandès ha decidit “tancar un cicle amb bon gust de boca”. Amb bones paraules, tant seves com de Subies, agraït que Cruyff hagi posat “el seu nom i la seva persona al servei del futbol català”.