Fàbregas s'ha significat pel compromís i la professionalitat més enllà dels sentiments

Àlex Fàbregas torna a tenir compte de Twitter. Això sí, restringit a persones autoritzades. Una foto artística d'un paisatge il·lustra la capçalera de la pàgina personal, on també s'hi pot llegir: “Respect”. Ras i curt. Precisament, el respecte és el que se li va perdre aquest estiu en plens Jocs Olímpics de Londres arran d'unes declaracions en una entrevista en el diari Ara, en les quals afirmava que jugava amb Espanya perquè li tocava. Les seves paraules van despertar la catalanofòbia més rabiosa i va rebre un bombardeig d'insults i amenaces a través de les xarxes socials que el van fer decidir a clausurar el seu compte de Twitter.

El jugador d'hoquei sobre herba del Polo va experimentar la intransigència que es destil·la des de molts sectors que no toleren que algú es pugui pronunciar amb sinceritat. Fàbregas va manifestar: “Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que Els segadors.” I va afegir: “[Quan jugo] disfruto per mi, pels companys, per la gent que em ve a veure. En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya. Tampoc ens ho fan sentir perquè no tenim la repercussió de l'equip de futbol, que estan tot el dia informant d'ells.” Però tot i les seves paraules, el català no s'ha negat mai a assistir a una convocatòria de la selecció espanyola. Això, però, no se li ha tingut en compte. Fàbregas va participar en els Jocs de Pequín i va contribuir a guanyar la medalla de plata, com també ho va fer amb els vuit metalls en competicions internacionals que llueix en el seu palmarès. Per tant, ningú li pot retreure falta d'implicació i de compromís.

La gent el va canonejar a insults sense haver llegit l'entrevista. Això ja sol passar. I és una llàstima, perquè Fàbregas, a part de defensar la seva identitat, parla bé. I va deixar respostes interessants, però que van quedar en un segon pla: “Els pares que volen que els fills siguin Messi s'equivoquen. És diner fàcil, l'egocentrisme màxim. Parlen de 10 o 15 milions d'euros com si res. Cada cop m'interessa menys, el futbol.”

Reaccions com les que va patir Fàbregas, que va passar uns dies complicats i va haver de fer front a crítiques de tot arreu, provoquen que els esportistes es limitin a parlar de l'actualitat sense ultrapassar els límits esportius i que no s'impliquin en res. Però molta gent vol que els esportistes siguin els gladiadors de l'actualitat, que entretinguin la gent des de l'arena dels amfiteatres i no obrin la boca.